Joan decideix parlar igual que com marca la llei de plurilingüisme a les escoles. 25 per cent en castellà i després un poc de valencià i molt d'anglès. Heu pensat en el crim perfecte. Com seria? Ximo i Joan ens descobreixen el cas d'una escriptora americana que al 2012 va publicar com fer-lo a un bloc i ara està patint un judici acusada de matar al seu home. I entre divagacions de sobre com fer el crim perfecte acaben parlant de com internet ha matat la coincidència, de l'idioma en què sommien i de com de menut s'ha fet el món amb les xarxes socials, però menut (en el mal sentit) perquè sempre ens arriben les mateixes coses. Tuiter explicat per solano i tur. Parlen dels diners des de diferents perspectives, la del que en té molts i la del que no té ni per arribar a final de mes.  Hui estan d'explicacions. I aquesta s'aprofita tota: per què els polítics conservadors són més guapos que els d'esquerres? I com segueixen a la Universitat ens descobreixen què és realment un TFG. I com no? els funcionaris no poden faltar a la cita. La recomanació de Ximo és la pel·lícula japonesa, Drive my car. I li aprofita per donar una lliçó als alumnes de la Universitat sobre la relació entre els productors i els qui fan les pel·lícules.