Gala Pin, tot i que nascuda a València l’any 81, és filla adoptiva del barri de la Barceloneta. Ha militat en els nous moviments veïnals i ha participat en tot de mogudes socials i de tecnoactivisme des dels anys 2000. La majoria la coneix pel seu pas com a regidora de Ciutat Vella i responsable de Participació en el primer govern de Barcelona en Comú a l’Ajuntament. Allà li van tocar mil patates calentes: els ‘manters’, el turisme, els ‘llauners’, la Guàrdia Urbana, el port, els hotels pressionant, La Vanguardia protestant… Uff.
Ivan Miró és sociòleg, cooperativista, investigador en l’economia social i solidària i impulsor de diversos projectes cooperatius al barri de Sants de Barcelona. Amb ell parlem de l’estat de l’economia social i solidària en un moment de crisi econòmica, social i democràtica profunda. També fem balanç de quina ha estat l’evolució d’aquest model, de les seves potencialitats i flaqueses, i abordem les possibilitats de l’àmbit comunitari com a espai a créixer de cara al futur. La col·laboració publicocomunitària pot ser una alternativa al model públicoprivat en la gestió dels serveis públics?
Yayo Herrero és enginyera agrícola, antropòloga i un referent ecologista internacional. Actualment és sòcia de la cooperativa Garua i membre d’Ecologistas en Acción i del Foro de Transiciones. Els seus últims llibres són, sota autoria col·lectiva fets amb altres companys de viatge, La gran encrucijada, La vida en el centro i Petróleo, i en tots ells reflexiona sobre la crisi climática i social actual i fa propostes des de la perspectiva ecofeminista. Als seus 55 anys ha deixat Madrid per viure en un poblet de mutanya a Cantàbria.
Josep Manel Busqueta (Sant Andreu de Llavaneres, 1973) és pastisser i economista. Va presentar-se per la candidatura de la CUP-Crida Constituent a les eleccions al Parlament de Catalunya el 2015, i va obtenir l’escó però va renunciar-hi poc després d’acord amb el pacte entre junts pel sí i la CUP. Des de l’economia crítica, ha fet divulgació de conceptes com el de ‘cooperativisme’ o ‘sobirania econòmica’. Amb ell analitzem la situació que ens ha portat a la crisi actual, els discursos econòmics hegemònics en el marc capitalista i les alternatives que podrien esdevenir per caminar cap a un altre món possible.
Vanesa Freixa és activista rural, il·lustradora i té un petit ramat d’ovelles al Pallars. Nascuda a Rialp, té 44 anys, i viu a Olp, un poblet prop de Sort: allà al segle XIX hi havia censades 250 persones; avui, malgrat el boom demogràfic, hi viuen només 50 veïns tot l’any. Freixa, però, no para mai: va ser directora de l’Escola de Pagesos i Pastors i de l’associació Obrador Xisqueta. El passat 2020 ha publicat un conte il·lustrat que es titula: La Coloma, el Jan-roy i el Misteri de Boumort. Podeu seguir bona part de les cosetes que fa al seu instagram: ‘Pastoreta‘.
També podeu llegir l'entrevista aquí (amb fotos de Pere Báscones).
Lidón Gasull és advocada en drets humans i directora de les Associacions Federades de Famílies d’Alumnes de Catalunya, l’AFFAC. La pandèmia de la Covid-19 ha impactat especialment sobre l’educació i ha fet evidents les fractures i les desigualtats que travessen el sistema educatiu català malgrat el treball i els esforços ingents dels i les docents. Amb ella parlem de les escoles i els serveis públics, repassem d’on venim i obrim una mirada cap al futur: quines alternatives proposa per tal de garantir el dret a l’educació i la igualtat?
També podeu llegir l'entrevista aquí (amb fotos d'Ivan Giménez)
Meritxell Sánchez-Amat és metgessa de família al CAP Besòs de Barcelona i presidenta del Fòrum Català d'Atenció Primària (FoCAP), una entitat nascuda el 2009 per reclamar més recursos per a l'atenció primària a Catalunya. Precisament aquest àmbit és un dels que més ha patit els efectes de la pandèmia de la Covid-19. Parlem amb ella sobre del paper de l'atenció primària per garantir la salut comunitària, i també sobre els efectes de les retallades i les privatitzacions en sanitat, de les desigualtats socials i, sobretot, de quines estratègies es poden desenvolupar per posar la salut al centre.
També podeu llegir l'entrevista aquí (amb fotos d'Ivan Giménez)
Marco Aparicio és president de l’Observatori DESC, doctor en Dret per la UAB i professor de Dret Constitucional a la Universitat de Girona, on també és director de la Càtedra UNESCO de Desenvolupament Humà Sostenible. Ha treballat a fons els drets dels pobles indígenes a l’Amèrica Llatina i ha participat en el procés constituent de l’Equador. És membre de la junta de l’Institut Català per la Pau i forma part del grup d’empreses i drets humans de Lafede.cat. Conversem amb ell per entendre la crisi dels drets econòmics, socials i cultura i alhora a buscar fórmules per guanyar-ne més.
També podeu llegir l'entrevista aquí (amb fotos d'Ivan Giménez)