Estem en el moment més delicat de la temporada. No vull dir el moment més important, ni el moment clau, ni res d’això. Esperem que això arribi a final de temporada per viure coses bones i boniques. Estem en el més delicat.



Els aficionats del Nàstic necessitem retrobar-nos amb l’equip i això representa que, a banda de guanyar, necessitem veure un Nàstic que ens agradi amb jugadors que marquin les diferències o, que s’entengui el que vull dir, justifiquin el perquè han vingut a Tarragona. Necessitem identificar-nos amb ells, posar-ne algun novament a la categoria d’ídols o de mites per allò que fan i per allò que aconsegueixen amb el Nàstic. Pot semblar molt simplista però necessitem anar al Nou Estadi a passar-nos-ho bé i no necessàriament és guanyar, que també, és sortir del cap dient: quin equip tenim! Quin partit!



Ara necessitem ser els millors defensivament per aturar la sagnia de gols en contra, però necessitem també un mig del camp vistós i alegre que ens faci gaudir del futbol i una davantera golejadora. Ara, ho necessitem tot per retrobar-nos amb el Nàstic.



Hem viscut uns mesos massa hostils que necessiten compensar-se. I el que més m’agrada és que tinc la sensació que teniu moltes ganes que passi. Que a poc que doni aquest equip us re il·lusionareu. Que només que veiem uns detallets ja ens reenganxarem. Però necessitem més, necessitem molt més.



La sensació de millora a Múrcia tot i la derrota, pot ser un primer pas; la victòria amb el Marbella pot ser un segon pas, però ens falta. Ens falta molt. Necessitem molt més i estic convençut que Cristóbal és conscient que s’ha de donar molt més per estar entre els millors. A 2 de la promoció d’ascens i a 7 del líder. Imagineu on podem arribar si millorem tot això que necessitem. Falta que arribi clar…



AQUESTA ÉS L’ENTRADETA QUE SIGNA CARLES CORTÉS PER AL ‘COM HO VEUS’ D’AQUESTA SETMANA

Ja em perdonareu que avui no comenci parlant del partit a Murcia ni de l’estrena de Cristóbal Parralo com entrenador del Nàstic. Hi ha moltes coses a parlar i en això es basarà el Com ho veus d’avui. Tinc moltes ganes d’escoltar al Toni. De fet, una vegada més, necessito escoltar-lo.



Insisteixo, ja em perdonareu però fa dies que em ronda un cosa pel cap i fa dies que la necessito treure. La setmana passada es va sortejar la sisena fase de la Copa Catalunya i un dels emparellaments és Nàstic Soccer Academy i Reus FC Reddis. Es jugarà la setmana vinent. Després d’explotar-me el cap per l’emparellament, em va tornar a venir el cuento aquest d’utilitzar el nom del Nàstic.



En el seu dia ja em van dir que no implicava res al Gimnàstic de Tarragona, SAD ni al Club Gimnàstic de Tarragona en el sentit econòmic. De fet, que fins i tot es guanyaven alguns diners. Però a mi em costa, sincerament, em costa molt que el club de la meva vida, el que el meu pare em va ensenyar a estimar, el que m’ha donat grans alegries, el que m’ha fet plorar. Em costa que el Nàstic, el meu Nàstic, el vostre Nàstic, tingui una marca blanca amb seccions de vela, karting, skating, bàsquet, pàdel i futbol.



Insisteixo per si no ho heu sentit bé: vela, karting o skating. I bàsquet, una secció que tristament va desaparèixer al nostre club i que va estar a l’èlit del basquet femení.



A mi, em produeix tristor que s’utillitzi així el nom del Nàstic. Crec que segurament hi ha moltes altres maneres de poder ajudar a clubs i esportistes en el seu desenvolupament personal, esportiu i professional. No tinc cap dubte que hi treballen grans professionals, extraordinaris professionals i molt bona gent que fan una tasca fantàstica i, fins i tot solidaria, però amb el nom del Nàstic i a mi, personalment, em fa mal als ulls veure’l.



Potser ens estem forrant a pasta i tots els mals endèmics de l’entitat de les últimes cinc temporades les solucionem amb la secció de vela. Potser aquesta ànsia per ser campions la solucionem amb la secció d’skating. Però que voleu que us digui, ho dubto. Em costa creure-ho. I al final, utilitzant el nom del Nàstic només ens ve al cap l’opció de mal pensar.



AQUESTA ÉS L’ENTRADETA QUE SIGNA CARLES CORTÉS PER AL ‘COM HO VEUS’ D’AQUESTA SETMANA

Aquest diumenge, abans de començar la diada castellera de Santa Úrsula a Valls, em vaig trobar alguns de vosaltres a la plaça del Blat. Com m’agrada que la gent del Nàstic sigueu també amants del fet casteller… I tots em vau dir el mateix: quines ganes tinc d’escoltar el Com ho veus d’aquesta setmana després del partit a Sabadell.



Ja us vaig dir que no espereu massa de mi, perquè tinc la sensació que estic com vosaltres. Estic preocupat perquè, fins i tot, començo a dubtar del meu resultadisme, que ja és greu. Em costa molt analitzar o reflexionar coses d’aquest Nàstic. Sabadell és un partit, però inquieta la tendència. Confio plenament en el Toni, que ens posi en ordre la falta de gairebé tot a la Nova Creu Alta.



I mira que la teoria de guanyar a casa i empatar fora la compro eh!! Sempre la compro! Però és que ja no és la primera vegada que aquesta temporada hauria de fer servir allò de “és igual com juguis, l’important és sumar”. Fins i tot jo, resultadista per excel·lència, crec que és difícilment suportable al llarg del temps aquesta teoria. Podem dir-ho un dia puntual, o dos, però no tres o quatre en 9 jornades… No és una cosa puntual, és una tendència. I així és molt difícil.



Em sap molt greu dir això, però el Nàstic em va avorrir. No sé trobar-li el costat positiu. I m’esforço, us prometo que m’esforço.Reconec que m’agradaria saber que pensa realment el president del Nàstic, el Consell d’Administració i la direcció esportiva sobre aquest inici de lliga. Però realment el que pensen eh, no el que diuen puntualment als mitjans de comunicació. Que els passa pel cap realment. Perquè en el fons crec que estan com nosaltres, com molts de vosaltres. Però hi ha una diferència. Les decisions les prenen ells. I és molt curiós mirar enrere i tornar a veure com es van prendre algunes decisions. Com i quan…



AQUESTA ÉS L’ENTRADETA QUE SIGNA CARLES CORTÉS PER AL ‘COM HO VEUS’ D’AQUESTA SETMANA

Varies vegades us hem recomanat al Com ho veus que escolteu les rodes de premsa pre partit i post partit de l’entrenador del Nàstic de torn. És un bon termòmetre per calibrar els estats d’ànims, les sensacions i, fins i tot, la coincidència en allò que veus damunt el terreny de joc. Avui deixeu-me afegir que sempre és interessant també repassar com titulen els mitjans de comunicació la crònica dels partits. Després podeu llegir fil per randa les informacions però mireu els titulars.



Per exemple, aquest cap de setmana a Ràdio Ciutat de Tarragona diem “El Nàstic guanya al Tarazona però no convenç”. Al Diari Més diu “Cinc minuts de bogeria donen la victòria”, però en portada titula “El Nàstic guanya, però no convenç”. Al Diari de Tarragona recullen “Tres puntos a base de pegada”. Al Tarragona Digital apunten El Nàstic pateix per imposar-se al Tarazona”. A L’Esportiu escriuen “El Nàstic confirma la línea ascendent”. A l’Sport, “Sufrida victoria del Nàstic”. Al Mundo Deportivo “El Nàstic sufre, pero gana”. I finalment sempre és interessant llegir alguna publicació de la zona del rival, i així Sport Aragón diu “Una lucha sin premio” i El Heraldo “ El Nástic de Tarragona vence a un Tarazona que mereció más en el segundo acto.



I dit tot això, el que més m’inquieta és la contundència de Luis César a l’hora de parlar de la segona part del Nàstic a la roda de premsa. Si a l’incertesa generada en aquest inici de lliga li afegeixes la contundència de les seves paraules, no m’agrada.



“Vaig acabar en shock perquè vam estar malament a la segona part. No em va agradar res. Marxo preocupat”.Les meravelloses contradiccions del resultadisme. 9/12 i molts dubtes en el joc.



Mireu si és contradictori que LC va dir que els equips que van pujar han començat bé i els que vam jugar el play-off hem començat malament. El Nàstic és cinquè, promoció, a dos del líder.



De fet, els mitjans vam ser més condescendents amb el Nàstic que el propi entrenador. El dia que passi al revés, que passarà, esperem que ningú s’estranyi, es molesti, ni s’ofengui.

La derrota contra l’Alcorcón és de les que fan mal. Dolorosa perquè tenies un punt a la butxaca. I especialment dolorosa pel com es va produir. Sempre és bo sumar i, si no pots guanyar, sobretot no perdis. Va passar. Teníem clar que tard o d’hora perdríem partits, però segurament no així.



Després de set jornades, el balanç provisional és de tres victòries, un empat i tres derrotes. 10 punts de 21 possibles. No arriba al 50%. A quatre punts del primer, a un de la promoció d’ascens, tres per damunt el descens. Massa aviat per treure cap conclusió de la classificació.



El rival d’aquesta jornada, l’Alcorcón, era un dels més complicats de la categoria, però certament esperàvem un Nàstic més intens amb alguna cosa més de les que ens va ensenyar. És veritat que a la segona part va tenir alguna ocasió però la sensació és que passa de manera puntual. Vam veure és un partit on va guanyar qui va cometre menys errades, no vam veure una victòria d’un equip gràcies a les seves virtuts. Els tres gols que vam veure són absolutament evitables a partir de les individualitats. Arriba un moment que ja no saps si és millor que et guanyi un equip que ha estat molt superior pel que fa al joc o que et guanyi un equip que aprofita les teves errades. Perquè el primer representa que hi ha millors equips a la categoria i el segon que no acabes de tallar un problema que hem detectat en les primeres jornades.



Després d’un partit com el d’ahir és important no caure en l’apatia, en castellà es diu en el “sinsabor”. Sempre és important que el Nàstic ens generi alguna cosa, encara que sigui negativa, que no pas no ens generi res.



AQUESTA ÉS L’ENTRADETA QUE SIGNA CARLES CORTÉS PER AL ‘COM HO VEUS’ D’AQUESTA SETMANA