La rebel·lia i l'audàcia caracteritzen Marc Buxaderas, un jove emprenedor que va refusar resignar-se davant la seva discapacitat i que ha reeixit com a figura mediàtica. Tot a través d'un moviment innovador i sagaç, que ha desenvolupat durant anys i que ens porta a "El divan": "Posa un discapacitat a la teva vida". Supervivent també del bullying, en Marc s'ha ancorat en el suport de la família per jugar el rol que li negaven i ha demostrat que, amb determinació i esforç, no només es poden superar les adversitats, sinó que també es poden despertar consciències.

Una tria de cançons de Nadal a càrrec de l'equip d'"El divan" per acompanyar l'escudella i la carn d'olla.

De l'Empordà al Camp de Tarragona hi ha tot un univers vital i espiritual recorregut per Joan Planellas, l'arquebisbe de Tarragona, que s'asseu a "El divan". El seu to serè convida a la reflexió. Sobretot quan desgrana com la universalitat de l'Església fa de l'ordenament de les dones un afer almenys tan complicat com la gestió de la seva infància a una Verges assetjada pel feixisme durant la Guerra Civil. L'esperança plana sobre el seu compromís amb una institució que vol despolititzada i a la qual aporta el sentit de la vida, nucli de la seva feina. De rerefons, un desig, particularment adient en aquestes dates: que la humanitat s'acabi imposant al materialisme.

Coincidint amb la 34a edició de La Marató de 3Cat, dedicada a la divulgació i l'impuls de la recerca en càncer, s'asseu a "El divan" Antoni Sisó, metge de família. Sisó també presideix la CAMFiC, l'organització que aplega els facultatius que exerceixen aquesta especialitat, clau per a la salut de la ciutadania. El doctor Sisó és una persona altament compromesa amb el treball i l'esforç, els valors que el van portar a ser l'únic metge de casa seva a través del sacrifici, l'austeritat, la paciència i la generositat. A part d'un talent propi que el mena a aconseguir que el sistema d'atenció primària català sigui un model exportable a molts països d'Europa.

Xavier Solano se'n va anar a Escòcia fa 20 anys aprendre anglès. S'hi volia estar poc temps, però ja no ha tornat, enamorat com està del respecte per la meritocràcia d'una societat que admira i que li ha obert les portes dels passadissos del poder polític. Tot assessorant els líders independentistes escocesos, aquest exdelegat del govern català al Regne Unit ha après que a Catalunya li falta una empenta final per honorar tot el seu potencial. Però no s'hi vol involucrar, entristit per una societat, la nostra, que diu que camina en cercles. En parlem de Londres estant, gràcies a la col·laboració del Departament d'Unió Europea i Acció Exterior de la Generalitat.

El blau i el verd són dos dels colors primaris, aquells que no es poden crear barrejant altres colors. Són també dos colors fonamentals en la vida de Toni Bach. El blau, pel cel del Masnou on va créixer, fascinat pel mar i les embarcacions. El verd, pels colors dels Castellers de Vilafranca, que va comandar com a cap de colla mig a contracor, mig amb la passió de qui entén que pujar un castell és com pujar una vida. El santuari del Colell, reconvertit en internat, va marcar la vida d'un home que mira enrere amb gratitud i que voldria que Catalunya s'empeltés de l'esperit d'equip dels castells, per fer arribar així el país a fites insospitades.

El cos menut i l'aparença fràgil de Iolanda Batallé amaguen la fortalesa i la determinació de qui denuncia amb la força d'un gegant els abusos diaris que pateixen les dones. Coincidint amb la commemoració del Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència contra les Dones, asseiem a "El divan" aquesta editora i escriptora, viatjada per tot el món, que es rebel·la contra la por que fa callar. Amb el seu llibre "Valenta com tu", evoca l'àvia que li va ensenyar el llenguatge universal de les dones, i ens proposa una revisió masculina que contribueixi a deixar enrere el Me Too, que -diu- forma part de tota la vida femenina.

"En un món en què tothom tindrà màsters en economia i tota mena de coses que es consideren útils, un bé tan escàs com la cultura acabarà per ser el més preuat de tots." Preocupat pel futur incert i sense perdre l'optimisme, l'antiquari i escriptor Artur Ramon ens dona claus per entendre el mercat de l'art i valorar la cultura mentre ens relata la història de la nissaga de marxants d'art a la qual pertany, un privilegi i un repte alhora. Amb ell, la galeria que porta el seu nom i que va néixer al Sitges modernista s'ha posicionat als millors aparadors internacionals, però el salt més personal l'ha fet amb un parapent.

El teclat regalat per l'àvia va canviar la vida de Raquel García-Tomás, l'única compositora catalana que ha estrenat una obra al Liceu. Diu que al començament tenia un solfeig una mica just, cosa que no ha impedit que amb esforç i tenacitat aflorés el seu enorme talent creatiu, propi d'una compositora infatigable. El seu èxit i la seva precocitat s'han construït sobre la base sòlida d'una complicitat fidel, la d'una família modesta on es va refugiar de la violència del seu barri de la Barcelona preolímpica. I, si bé creu que el biaix de gènere continua, l'empenta que la caracteritza també veu un canvi social envers les dones que li fa pensar en aquella àvia que la va orientar cap a èxits impensables.

Va pensar a ser escriptora, però finalment va decidir canalitzar la seva creativitat en les matemàtiques, una disciplina que l'ha portat a protagonitzar un model de calculadora Casio, al costat de Marie Curie o Hipàcia. Les seves investigacions l'han dut a descobrir, per exemple, que els moviments de l'aigua són imprevisibles. Una conversa plena de sentit de l'humor i tendresa amb "la poeta de les matemàtiques".

La rutina dels camperols anònims castellans de la postguerra espanyola va alimentar la voracitat pictòrica d'Antonio López. Amb gairebé 90 anys, la mirada del vell, com ell l'anomena, impulsa la creativitat d'aquest màxim exponent del realisme contemporani a la Península. Un home que reflexiona a grans glops sobre les coses petites de la vida, una rutina que ell transforma en una oportunitat per descobrir una cosa tan natural, diu, com és pintar.

La periodista i escriptora reusenca Marta Vives ha publicat "Tens la força de les coses" (Ara Llibres), el seu primer atreviment en la ficció després de "Diguem-ne amor", on s'inspirava en dotze històries d'amor. Aquest cop ha trobat la guspira per escriure en les paraules que li va dir la lingüista Carme Junyent poc abans de morir. En aquesta conversa amb Sílvia Cóppulo, Vives reflexiona sobre la cultura, l'amor romàntic i la complicitat entre les dones.

Cal coratge per viure amb esquizofrènia i trastorns bipolars i alhora ensenyar a d'altres persones amb malalties mentals a sortir-se'n. Això és precisament el que fan la Magali Guyot, la Júlia Crespo i l'Abigail Paris... tenen les ments despertes! Per això les hem estirat a "El divan", des d'on ens expliquen detalls del programa "Ments despertes" del grup "Som Via", un espai on la persona és la protagonista. Com a voluntàries i ponents de la iniciativa, la Magali, la Júlia i l'Abigail ens demostren com -sovint- la millor sortida és abraçar el caos que hi ha dins de la bellesa.

Viatgem al cor del desert del Sàhara a través dels ulls i l'experiència d'un dels fotògrafs que més bé coneix aquesta zona. Porta gairebé un centenar de viatges a Algèria i domina tant el país que moltes agències han copiat la seva ruta i el contracten per fer de guia. El desert és la seva vida i els tuaregs se l'estimen tant, que, fins i tot, han batejat una muntanya amb el seu nom. Aquest és un "Divan" per tancar els ulls i deixar-se portar per la calima sahariana i la calma del "fotògraf del desert".

S'estira a "El divan" una persona molt influent pel que fa al desenvolupament de la intel·ligència artificial al món. Karina Gibert forma part de l'Associació Catalana d'Intel·ligència Artificial, i en les dues últimes dècades va ser l'única dona del Grup de Recerca en Enginyeria del Coneixement i Aprenentatge Automàtic de la UPC. Darrere d'aquest cervell privilegiat hi ha una persona que desborda humanisme en tots els vessants: fins i tot assessora governs de tot el món perquè sàpiguen fer un ús respectuós i ètic de la tecnologia. Aquesta és la història d'una empordanesa de soca-rel amb una ment visionària.

"Molt bon dia!". Amb aquest entusiasme comença els seus vídeos aquest instagramer barceloní, que s'acosta al milió de seguidors. Conegut com a "Rafuel" pel seu passat com a venedor de fuel, aquest senyor de 70 anys acabats de fer ja té dos restaurants a la capital catalana i és un dels cuiners més estimats de la xarxa. Entre plat i plat, té una hora per estirar-se a "El divan" i explicar a l'audiència alguns dels seus secrets i obsessions, relacionats amb la truita de patates i ceba, els motius per obrir un restaurant, les olors d'una bona colònia o la lectura de la Bíblia.

Orfe de pare de menut, va fer d'aprenent de sastre i després de mosso de manicomi. Tocat per la humanitat de les persones amb discapacitat intel·lectual o malaltia mental, va tenir un somni: una empresa on elles hi treballessin. Que fessin una feina real. Va estudiar psicologia i ben aviat va idear un gran projecte: La Fageda. Del 1982 fins ara. 600 persones i milions de iogurts i melmelades. Una granja de vaques, una residència, una fundació, el que calgui. La clau, aconseguir una feina real que atorgui identitat i reconeixement a les persones. Tinguin les capacitats que tinguin, que se senten útils. I se'n beneficia tota la comunitat. La pregunta que fa dècades que es fa i que encara diu que no sap respondre és: "Què és un ésser humà"? A "El divan", descobrim una persona humana fins al moll de l'os, que pensa, arrisca, actua i estima.

L'amic, el company, el gran professional que és en Pere Escobar se'ns jubila. I ho fa confessat: "Jo només em dec a mi mateix. Al final del dia estàs tu sol i jo necessito poder dormir." A Aretha Franklin, Déu i el Barça els posa en línia. Per l'artista hauria après anglès, afegeix. A Déu li demana tranquil·litat i que li cuidi els nens. I ell, que ha fet les transmissions 100 x 100 futbol més vibrants, sap de bona font que "en el club de la nostra vida hi habita una bestioleta que segur que et picarà i et transformarà en un beneit". Pare de cinc fills que adora, sap mirar al cor de persones que viuen esgarriades i els dona una vida lluminosa en els seus llibres. Vital, optimista, generós i sense pèls a la llengua, riu i diu que no es pot ser torero sempre per a tothom. L'art de l'Escobar: gràcies, Pere.

Hi havia una vegada una nena amb un somni: ser escriptora. Aquesta és la història de Najat El Hachmi, la nostra convidada a "El divan", però també ho és de la Nur, la protagonista de la seva primera novel·la juvenil. Posseïdora de guardons literaris tan prestigiosos com el Ramon Llull i el Premi Nadal, El Hachmi ens explica amb detalls el procés de metamorfosi que l'ha dut a convertir-se en una referent a nivell literari i a alçar la veu contra la repressió que afecta les dones musulmanes.

Conversem amb un gran expert mundial en càncer de mama, que està al capdavant del prestigiós Clínic Barcelona Comprehensive Center (4C), l'Institut del Càncer de l'Hospital Clínic. El doctor Aleix Prat contagia optimisme posant-nos al dia sobre els avenços científics relatius a la curació d'aquesta malaltia. En la conversa coneixerem a fons la seva trajectòria vital i els seus primers records relacionats amb el càncer, que afecten les seves dues àvies. Un "Divan" protagonitzat per una persona que està dedicant la seva vida a salvar la dels altres, una eminència que ens parla des de la humilitat.