Amb l'excusa de parlar de les serenates, aquesta setmana "Els homes clàssics" parlaran de compositors poc presents al programa. Comencem per Josef Suk que, més enllà de ser el gendre de Dvorák, té un catàleg molt interessant, al qual l'Albert Galceran i el Pedro Pardo ens acosten.

El gran compositor de lieder Hugo Wolf va compondre la seva pròpia Serenata, inspirada en Itàlia. Coneixem la seva vida i obres amb "Els homes clàssics".

Diuen d'ell que és el millor compositor suec del segle XX i com no pot ser d'una altra manera, també va compondre una petita serenata que repassarem amb Albert Galceran i Pedro Pardo.

Del ragtime a l'òpera, passant per la serenata, la vida de Scott Joplin mereix una pel·lícula, però abans que la facin, els Homes Clàssics ens l'expliquen.

Walter Piston, el gran teòric de l'harmonia, va ser un dels compositors més prolífics del segle XX i té una serenata per a orquestra que ens fa viatjar a la música americana del segle passat. Coneixem l'alumne de Nadia Boulanger i mestre de Bernstein amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

Tota una setmana dedicada al compositor Amadeu Vives i a la història de la sarsuela, ara resumida en poc més de 50 minuts de ràdio.

Aquesta setmana es commemora el 154è aniversari del compositor Amadeu Vives, un dels puntals de la tradició musical catalana, però també un dels compositors més importants d'un dels gèneres més valorats pel públic espanyol, la sarsuela. En aquest primer capítol, "Els homes clàssics", Albert Galceran i Pedro Pardo, s'aproximen a la figura del cèlebre compositor.

Amadeu Vives va néixer a Collbató, als peus de Montserrat, i ja de petit va mostrar interès per la música. Després d'un petit periple per Màlaga i Madrid es va acabar instal·lant a Barcelona, on, entre d'altres, col·laboraria en la creació de l'Orfeó Català. També va compondre obres de clar component nacionalista català.

Vives sempre va tenir interès per la música escènica i, encara vivint a Barcelona, va provar sort amb la sarsuela a Madrid. Va tenir tant d'èxit que s'instal·laria a la capital d'Espanya, ciutat en què viuria la resta de la seva vida component sarsueles de gran èxit.

Aprofitant que el protagonista de la setmana és el compositor Amadeu Vives, "Els homes clàssics" han aprofitat el context per fer un repàs històric de la sarsuela, des dels seus orígens. En aquest primer capítol es fixen en la sarsuela barroca, la gran desconeguda.

Quan parlem de sarsuela, generalment ens referim a la sarsuela del segle XIX i el segle XX. Però fins a quin punt la política ha tingut importància en l'èxit de la sarsuela? "Els homes clàssics" t'ho expliquen.

Lucia Popp, Edita Gruberová, Kiri Te Kanawa, Pilar Lorengar i Teresa Berganza; totes cinc van néixer a la primera meitat del segle XX i totes cinc van donar-se a conèixer cantant Mozart. Recupera els moments més destacats d'una setmana dedicada a cinc de les millors veus de la lírica de la història.

Aquesta setmana es commemora el 86è aniversari del naixement de la soprano Lucia Popp que, malauradament, va morir als 54 anys. Popp va donar-se a conèixer cantant òperes de Mozart, però ja en la maduresa va saber adaptar el seu instrument al repertori de Richard Strauss. Aquesta setmana, "Els homes clàssics" es fixen en diverses cantants que han tingut a Mozart com a punt de partida de la seva carrera.

Edita Gruberová va iniciar la seva carrera fent una aposta arriscadíssima: marxar del seu país per fer una audició sense cap garantia de tornar a casa seva. Afortunadament, cantant la Reina de la Nit de "La flauta màgica" va iniciar una de les carreres més importants del segle XX.

Nascuda a Nova Zelanda, la carrera de Kiri Te Kanawa va agafar volada quan en unes audicions la van sentir interpretar el seu paper més incònic, el de la Comtessa de "Les noces de Fígaro" de Mozart.

Nascuda a Saragossa, va començar a interessar-se pel cant gràcies a les sarsueles que escoltava per la ràdio, però el seu debut internacional seria al Festival d'Ais de Provença cantant el Cherubino de "Les noces de Fígaro".

Tot i que inicialment volia ser pianista, finalment el seu talent com a cantant va vèncer, i això ho va demostrar quan va debutar internacionalment al Festival d'Ais de Provença cantant la part de Dorabella del "Così fan tutte" de Mozart.

Una setmana dedicada als intermezzi resumida en una hora de ràdio, amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

De vegades cal fer de la necessitat virtut, i així és com es crea un gènere que acabarà sent molt important a la història de la música: els intermezzi. Amb Pedro Pardo i Albert Galceran, coneixem els orígens operístics d'aquest gènere.

Amb el verisme arriba l'època d'esplendor dels intermezzi, amb què els compositors es llueixen i creen les parts instrumentals més boniques de les seves òperes. En repassem els més interessants amb "Els homes clàssics".