Avui tanquem la temporada parlant de l’Alzheimer. Una malaltia que desafia la memòria, la identitat i els vincles que ens construeixen com a persones. Ho farem amb la Dra. Mercè Boada, neuròloga, directora mèdica i cofundadora de l’Ace Alzheimer Center Barcelona, una de les referents en la recerca i l’atenció a l’Alzheimer.
Analitzarem també les preguntes que hem anat llençant a la nostra audiència durant la temporada per tancar aquesta primera temporada. Fins aviat!

Diversos estudis assenyalen que la coordinació i l'acompanyament emocional són fonamentals, especialment quan es tracta de pacients amb necessitats complexes. Un d’ells, publicat al International Journal of Integrated Care, destaca com el suport emocional, la planificació, la comunicació i la relació entre famílies i professionals són clau per oferir una atenció de qualitat. En aquest capítol parlem amb Marta Palomares, infermera pediàtrica amb una llarga trajectòria en oncologia i actualment coordinadora del servei de pal·liatius de l’Hospital Sant Joan de Déu per compartir una manera d’entendre la cura que inclou el context emocional, social i espiritual del pacient, i que reconeix el paper actiu de les famílies en el procés. També parlarem amb Rikki Arjuna (Xiula) i desgranarem l'essència del que motiva i impulsa les composicions d'un grup tan únic per a les famílies i infants.  

Diversos estudis apunten que atendre la dimensió espiritual del pacient pot millorar l’adaptació a la malaltia, reduir el patiment i afavorir una millor qualitat al final de vida. Segons els darreres estudis, els pacients que reben suport espiritual reporten millor benestar emocional i menys intervencions mèdiques. Per tant, poden conviure en armonia la ciència i l’espiritualitat en el mateix espai? A l’episodi d’avui parlarem amb Pau Miquel, infermer, psicòleg i cap del Servei d'Atenció Espiritual i Religiosa de l’Hospital Sant Joan de Déu. A la segona part conversarem amb Dani López Pradas, compositor i una de les ànimes de l’OMAC, un creador que transforma la música d’arrel en paisatges contemporanis.

Diverses investigacions en neurociència mostren que la cooperació, l’empatia i l’altruisme activen circuits cerebrals vinculats al plaer i al benestar. Però què fa que aquestes conductes emergeixin? Quins mecanismes del cervell expliquen que, de vegades, siguem capaços d’ajudar, empatitzar o fins i tot sacrificar-nos pels altres?

D’aquestes preguntes en parlem amb Òscar Vilarroya, director de la Unitat de Recerca en Neurociència Cognitiva i professor a la Universitat Autònoma de Barcelona.

A la segona part conversem amb Carolina Amado, fundadora i presidenta de l’Associació Anita, creada arran de la malaltia de la seva filla. Amb ella explorem com la música pot esdevenir un espai per expressar allò que costa posar en paraules i com, fins i tot en moments de dolor profund, poden néixer actes de generositat i projectes que transformen la vida dels altres.

https://cat.asociacionanita.org
https://youtu.be/VsCQiQ2BzTY?si=hk5MHBqUGaKtg2uu

Marta Argilès, logopeda, psicòloga i experta en treball vocal amb joves i adolescents, ens parla sobre com és vehicula la connexió profunda entre la veu i el món emocional. Descobrirem com el treball vocal pot ajudar a canalitzar emocions, reforçar la pròpia identitat i facilitar processos de cura i acompanyament.
La Mireia Tarragó, soprano lírica, ens obrirà a la segona part del capítol les portes d’un món sovint invisible: el lloc on la veu deixa de ser només tècnica i es converteix en identitat, presència i vulnerabilitat. Ens parlarà de com una soprano construeix i alhora descobreix la seva veu, d’aquest fil tan fi que uneix l’emoció interna amb el so que finalment arriba al públic.

En aquest episodi conversem amb el doctor Andreu Gabarrós, cap de Neurocirurgia de l’Hospital de Bellvitge i també músic. Un professional que viu entre dos mons aparentment oposats: el del quiròfan, governat per la precisió i la ciència, i el de l’escenari, on les emocions i la sensibilitat marquen el ritme. D’aquesta doble mirada neix La Simfonia dels Hèrois, un projecte únic que converteix l’experiència de pacients amb tumors cerebrals en música, transformant el dolor en una obra col·lectiva plena de vida.
Parlem del valor simbòlic de l’art dins de l’hospital i de com es pot humanitzar la ciència assumint riscos. Un episodi per descobrir la persona que hi ha darrere del cirurgià, entendre la seva relació amb la música i explorar com, de vegades, allò que no podem curar amb les mans sí que ho podem sanar amb música.

https://www.instagram.com/dorigenoficial/

Com ens pot ajudar l’art a posar paraules als nostres sentiments? En aquest episodi de La Gran Orquestra parlarem sobre com l’art va més enllà d’una forma d’expressió i es pot convertir en una eina terapèutica amb Sílvia Fernández, fundadora d’Artepaliativo, una entitat pionera en l’ús de l’art com a eina d’acompanyament emocional en processos de malaltia, dol i final de vida. Com l’art pot transformar la forma com ens comuniquem, de com es viu aquest procés dins del sistema sanitari i els beneficis reals amb els pacients. En Guillem Roma ens acompanyarà en la segona part amb la seva mirada musical per explorar com la música pot ser molt més del que imaginem, i com es pot viure des d’un lloc diferent, més profund i transformador.

Artepaliativo:
https://artepaliativo.org
https://youtu.be/y-KATYVbR5I?si=WZ_XGxT7GJl6TRBu

Guillem Roma:
https://guillemroma.com

Estudis recents demostren que el dol activa circuits cerebrals vinculats a l’aferrament emocional. El dol no és només un malestar emocional, és una forma d’adaptació profunda del cos i la ment per poder viure sense aquella persona estimada. És un procés biològic, psicològic i social.

Però, si el dol és tan natural, per què encara ens fa tanta por parlar-ne? En aquest episodi volem posar llum sobre aquest procés tant íntim com universal, que tendim a allunyar, però que forma part de la vida. Per això, avui ens acompanya Montserrat Esquerda, ella és pediatra, psicòloga i referent en bioètica. Amb ella desmuntarem mites, parlarem de la mort sense tabús i explorarem com es viu el dol des de la ciència, la psicologia i des de la vida real. També parlarem amb Anna Andreu. Una de les veus més personals i sensibles de l’escena catalana actual, amb cançons que combinen una poètica íntima i honesta amb una força emocional subtil però profunda.

"Esquerda, M. (2021). Hablar de la muerte para vivir y morir mejor. Editorial Fragmenta.

Sallnow, L., Smith, R., Ahmedzai, S. H., Bhadelia, A., Chamberlain, C., Cong, Y., ... & Zaman, S. (2022). Report of the Lancet Commission on the Value of Death: Bringing death back into life. The Lancet, 399(10327), 837–884. https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/35114146/

Wade, N. (1999, August 29). The race to cash in on the genetic code. The New York Times. https://www.nytimes.com/1999/08/29/business/the-race-to-cash-in-on-the-genetic-code.html

American Academy of Pediatrics. (2000). The pediatrician and childhood bereavement. Pediatrics, 105(2), 445–447. https://doi.org/10.1542/peds.105.2.445

Holinger, D. P. (2020). The anatomy of grief: The art of living after loss. Yale University Press.


O’Connor, M.-F. (2022). The grieving brain: The surprising science of how we learn from love and loss. HarperOne.

En aquest episodi explorem com la música acompanya el final de la vida: com els sons alleugen, les melodies donen paraules al que costa expressar i el silenci troba sentit. Amb la Dra. Cristina Farriols, metgessa geriatra i cap de Cures Pal·liatives de l’Hospital del Mar, descobrirem com la música va començar a formar part d’aquest espai de cura fa quinze anys, i què ens diu avui la ciència sobre el seu poder transformador.
També ens acompanyarà Jósean Log, cantautor mexicà amb una sensibilitat única. Amb ell parlarem de com la música pot convertir-se en refugi, de la vulnerabilitat i de com, a través de les seves cançons, busca connectar amb allò més essencial.

Referències:
Ramirez R, Planas J, Escude N, Mercade J, Farriols C. EEG-Based Analysis of the Emotional Effect of Music Therapy on Palliative Care Cancer Patients. Front Psychol. 2018 Mar 2;9:254. doi: 10.3389/fpsyg.2018.00254. PMID: 29551984; PMCID: PMC5840261.

Què és el que passa dins el nostre cervell quan escoltem música, Com pot ser que una melodia ens provoqui emoció, plor, eufòria o calmar-nos enmig del caos? En aquest primer episodi de la Gran Orquestra ho abordem des d’una mirada científica i humana, per entendre com la música s’activa dins el nostre cervell, com anticipem i processem els sons, i com aquest procés ens pot arribar a transformar emocionalment.
Ens acompanya Jordi Costa, psicòleg i neurocientífic, per descobrir què passa a nivell cerebral quan escoltem música i com el cervell anticipa, sent i interpreta els sons que ens emocionen. Amb el músic Marc Navarro coneixem Sons Germans, un projecte que utilitza la música per donar veu als germans d’infants en cures pal·liatives.
A través d’aquest viatge, descobrim com la música pot convertir-se en un llenguatge universal que acompanya el dol, obre canals d’expressió i ens reconnecta amb la vida.  

Tema musical Sons Germans: https://drive.google.com/file/d/17uy6AWATbkZU9nQqdsQ7-FKeHnIglndK/view?usp=drivesdk  

Referències:  
Aparicio-Terrés, R., López-Mochales, S., Díaz-Andreu, M., & Escera, C. (2025). The neurobiology of altered states of consciousness induced by drumming and other rhythmic sound patterns. Annals of the New York Academy of Sciences, 1550(1), 55–70. https://doi.org/10.1111/nyas.15403   Arenillas-Alcón, S., Ribas-Prats, T., Puertollano, M., Mondéjar-Segovia, A., Gómez-Roig, M. D., Costa-Faidella, J., & Escera, C. (2023).
Prenatal daily musical exposure is associated with enhanced neural representation of speech fundamental frequency: Evidence from neonatal frequency-following responses. Developmental science, 26(5), e13362. https://doi.org/10.1111/desc.13362   Chen, W. G., Iversen, J. R., Kao, M. H., Loui, P., Patel, A. D., Zatorre, R. J., & Edwards, E. (2022).
Music and Brain Circuitry: Strategies for Strengthening Evidence-Based Research for Music-Based Interventions. The Journal of neuroscience : the official journal of the Society for Neuroscience, 42(45), 8498–8507. https://doi.org/10.1523/JNEUROSCI.1135-22.2022   Costa-Faidella, J., Sussman, E. S., & Escera, C. (2017).
Selective entrainment of brain oscillations drives auditory perceptual organization. NeuroImage, 159, 195–206. https://doi.org/10.1016/j.neuroimage.2017.07.056   Harding, E. E., Kim, J. C., Demos, A. P., Roman, I. R., Tichko, P., Palmer, C., & Large, E. W. (2025).
Musical neurodynamics. Nature reviews. Neuroscience, 26(5), 293–307. https://doi.org/10.1038/s41583-025-00915-4   Mas-Herrero, E., & Marco-Pallarés, J. (2025).
Predictive processes shape individual musical preferences. Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America, 122(29), e2500494122. https://doi.org/10.1073/pnas.2500494122   Mas-Herrero, E., Zatorre, R. J., & Marco-Pallarés, J. (2025).
Understanding individual differences to specific rewards through music. Trends in cognitive sciences, S1364-6613(25)00178-0. Advance online publication. https://doi.org/10.1016/j.tics.2025.06.015 Vuust, P., Heggli, O. A., Friston, K. J., & Kringelbach, M. L. (2022).
Music in the brain. Nature reviews. Neuroscience, 23(5), 287–305. https://doi.org/10.1038/s41583-022-00578-5 "