Si durant anys la moda ha estat no casar-se o fer una festa més aviat discreta, ara les dades indiquen un canvi de tendència: el 2024 es van celebrar a Catalunya gairebé 28.000 bodes, prop d'un 3% més que l'any anterior, i a més la gent s'hi gasta més diners. Casar-se amb tota la pompa torna a estar de moda.

Anna Bach és una arquitecta finlandesa establerta a Barcelona i figura destacada en el camp de l'arquitectura contemporània. Guardonada amb el prestigiós premi FAD internacional, dirigeix l'estudi Anna & Eugeni Bach, amb seu a Barcelona. La seva història és molt diferent.

Nit de Reis i també nit de les reines de Catalunya Ràdio. Com que heu estat molt bones oients, aquesta nit us deixem un paquet en forma de llista de cançons en què hi ha alguns dels millors temes de l'any 2025; un any que ja s'ha acabat..., però les bones cançons no caduquen.

Diu la dramaturga i directora teatral Carol López que a la vida ho ha fet tot tard: estudiar teatre, estrenar la primera obra, ser mare, treure's el carnet de conduir, etcètera. "Tard" o no, la seva és una carrera d'èxit, amb Premis Max, Butaca, Gaudí i amb el favor de la crítica i, sobretot, del públic.

Esteu preparant el sopar de Cap d'Any? A la majoria de cases, les dones encara s'encarreguen de gairebé tot el que es refereix a àpats, fregar plats i parar la taula. No ho diem nosaltres, les estadístiques ho deixen clar: les dones dediquen el triple d'hores que els homes a les tasques domèstiques. Ara, si voleu, no hi penseu: poseu les ampolles a refredar, balleu i sigueu feliços, però què us sembla començar el 2026 amb un esperit renovat?

Fins al 16 de març del 2026, el centre d'art Reina Sofia de Madrid acull l'exposició "Máscara y compás", dedicada a l'artista de principis del segle XX Ana María Gómez González, més coneguda com a Maruja Mallo. Visitem l'exposició acompanyades de la historiadora de l'art i museòloga Anna Maria Andevert i la comissària de la mostra, Patrícia Molins.

La catalana Rosa Ferré va ser durant anys caps d'exposicions del CCCB, ha estat directora artística del centre cultural Matadero de Madrid i ara és el cervell de la Fundació Thyssen, un dels museus més importants del món.

La traductora Mara Faye Lethem publica en català la seva primera novel·la, "Series boja si no ho fessis", una sàtira descarnada del que suposen l'embaràs i la maternitat. La protagonista és la Barbara, una dona embarassada del segon fill que té la sensació que està perdent la identitat i això li desperta un instint assassí: "La Bàrbara té sensació d'estafa, de complot, ningú li ha explicat res."

És directora des de fa 10 anys del diari ARA, un cas excepcional perquè els càrrecs de direcció dels grans mitjans continuen sent cosa d'homes. Esther Vera també s'ha dedicat a la comunicació política, ha fet televisió, ràdio i ha treballat a Washington i a París: "He conegut molts corresponsals homes. Les seves dones es feien càrrec de la casa i dels fills i havien renunciat a la seva pròpia feina." Diu que els homes han d'espavilar i madurar perquè "hi ha moltes dones que ara mateix no estan disposades a renunciar a la seva vida per estar a la seva ombra".

Si el sistema públic de salut ja està prou saturat, les dones que venen de fora ho tenen encara més complicat: algunes no tenen papers, d'altres no entenen la llengua que parla el metge i també hi ha casos en què no se senten compreses a la consulta. Com s'atén la salut de les dones immigrants? En parlem amb Lidia Carrión, originària de Bolívia; Maddiha Farooq, mediadora i intèrpret d'origen pakistanès, i les investigadores Gema Rubio i Sofia Garcia.

Quan pensem en un club, si no és esportiu, gairebé sempre ens imaginem un lloc exclusiu i d'elit. En aquest sentit, ha fet molt de mal l'imaginari dels cercles i els clubs exclusius, molt famosos en l'imperi britànic, en què una colla de senyors de classe alta es reunien i feien negocis. Al segle XXI algunes dones comencen a pensar que els clubs també poden ser una cosa seva, un lloc on emprenedores poden trobar companyia i col·laboració. A Barcelona des del 2022 hi ha el Juno House, molt més que un club per a dones.

El 74% de les dones es masturben, però no totes ho reconeixen, segons un estudi recent; a diferència de la masturbació masculina -àmpliament acceptada i fomentada- la masturbació femenina continua envoltada de silenci i vergonya. Fem sortir la masturbació femenina de l'armari amb Mireia Grossman, fisioterapeuta i fisiosexòloga, i amb les sexòlogues Mireia Muñoz i Sílvia Catalán.

L'escriptora Mercè Ibarz publica "Una noia a la ciutat" (Anagrama 2025), una crònica poètica de la Barcelona dels anys 70 on relata la seva arribada a la ciutat, provinent de Saidí (Baix Cinca).

Victòria Combalia, especialista en l'obra de Joan Miró, amiga d'Antoni Tàpies, confident de Dora Maar i "la comissària i crítica d'art de Catalunya per excel·lència" passa per "Les dones i els dies" per parlar d'art, de creació i de com eren de masclistes els artistes underground dels anys 70.

Cada any milers de dones són diagnosticades de càncer de mama i s'enfronten a decisions complexes sobre el seu cos i la seva salut. Una d'aquestes decisions és si reconstruir-se o no el pit després d'una mastectomia. Cada vegada més dones trien no fer-ho i viure amb el cos tal com queda després de la cirurgia.

Diuen que qui és bo en matemàtiques, també ho és amb la música. Laura Farré Rozada és pìanista, matemàtica i moltes coses més: és investigadora i divulgadora. Toca sense partitures i no es considera una persona superdotada. El seu tercer disc és "Araspel" i és un homenatge al llegat musical d'Armènia.

La medicina és cosa de dones. Això, avui dia, però dècades enrere les metgesses van exercir la professió en un context profundament masculinitzat, ple de dificultats laborals i personals. Parlem amb les primeres metgesses del Bages, Cloti Morales i Anna Vidal, totes dues jubilades, i amb Aina Perelló, metgessa de família en un CAP del barri de Gràcia, a Barcelona.

A Cristina Maragall i Garrigosa la majoria la coneixem perquè és la presidenta de la Fundació Pasqual Maragall, però és arquitecte d'ofici. Té el seu propi estudi des de fa 21 anys i ha viscut a Portugal i a Nova York en diferents moments de la vida. Combina la seva professió i la passió pel paisatge i la jardineria amb el compromís envers la lluita contra l'Alzheimer.

A Catalunya, per primera vegada, hi ha més de 3.000 persones que han superat els 100 anys; una xifra que ha crescut de manera continuada des dels anys 80 i s'ha duplicat gairebé cada dècada fins ara. I, de tots aquests centenaris, més del 80% són dones.

Les dones viuen la no monogàmia de manera més conscient i responsable que els homes. Si bé la iniciativa d'explorar el sexe liberal sol partir d'ells, són elles les que busquen assessorament, miren d'establir pactes i límits i, en general, tenen cura de les emocions i els sentiments que es vinculen al sexe. Coneixem el testimoni de la Montse i la Judit, dues dones swinger, i la feina d'investigació d'Adaia Teruel (periodista, autora de "Sexo en mi ciudad") i de Ginger Mentoring, que assessora dones i parelles en l'exploració i la gestió de les relacions no monògames.