Nascuda a Pedreguer (la Marina Alta) fa 33 anys, Sandra Monfort és una música de cap a peus que reivindica la tradició, la posa al dia i fa passar la barreja que en surt pel sedàs d'un feminisme innegociable. Després d'haver tancat el projecte musical de Marala i havent superat un càncer de pit, Monfort passa per "Les dones i els dies" per parlar de música, d'amors tòxics i d'àvies que marquen camí.

Va dirigir la primera pel·lícula surrealista i és una gran desconeguda. Parlem de Germaine Dulac, feminista i pionera de l'avantguarda cinematogràfica francesa de la dècada del 1920, menyspreada i, fins i tot, ignorada pels seus homòlegs. Ara, per primera vegada a Europa, el Museu Tàpies li dedica una exposició monogràfica. En parlem amb les dues comissàries: Imma Prieto, directora del Museu, i Imma Merino, crítica de cinema

Només el 15% de les participants en el programa Seguiment d'Ocells Comuns a Catalunya (SOCC) són dones, igual que només ho són 37 de les 238 persones que es dediquen a l'anellament d'aus. Com és que tan poques dones es dediquen a l'ornitologia, ja sigui com a aficionades o professionalment? En parlem amb Anna Motis, doctora en Biologia, i Sara Fraixedas, investigadora del CREAF i de l'ICO.

La història de les dones a l'espai ha estat plena de trampes i d'entrebancs, i no cal remuntar-se als inicis de la cursa espacial: fa només sis anys, la científica Katie Bouman, que va dissenyar l'algoritme que va servir per obtenir la primera imatge d'un forat negre, va patir tota mena d'agressions masclistes per les xarxes. Com s'atrevia a quedar-se amb el protagonisme? Sembla que, per a les dones que estudien o treballen per a la indústria espacial, la igualtat encara és el pitjor forat negre que cal superar.

Les relacions de parella, de família o laborals estan molt institucionalitzades, però les d'amistat, no. Potser per això, quan una amistat s'acaba, vivim un dol potser inesperat i sovint molt incomprès. En parlem amb la filòsofa Marina Garcés, l'actriu i creadora escènica Núria Corominas i la dissenyadora gràfica Marta Cerdà.

Olga Tubau és una advocada penalista de referència. D'ella diuen que s'ha guanyat el respecte del món judicial pel seu esforç, pels coneixements i també per la seva humanitat. A l'estrada és dura, implacable i metòdica. A fora, accessible, educada i amable. Ha portat casos tan mediàtics com el segrest de Segundo Marey per part dels GAL, ha defensat el major Trapero i el polèmic Luis Rubiales, que li ha costat crítiques de les feministes.

N'hi ha prou de córrer de dia, acompanyades i amb un esprai a la mà per sentir-se segures? Les dones que fan esport a l'aire lliure pateixen moltes més agressions que no pas els homes i un 25 per cent diuen que no se senten segures. És per això que acostumen a prendre moltes més mesures de seguretat. En parlem amb Jessica Bonet, corredora i professora del grau de Ciències de l'Activitat Física i l'Esport de la Universitat de Vic; Blanca Moreno, sociòloga i directora de MIT, una consultoria especialitzada en esports segurs i en prevenció de les violències sexuals en els esports, i Mar Mas, presidenta de l'Associación para Mujeres en el Deporte Professional.

Un 23% de les dones tenen problemes per dormir bé. En el cas dels homes, el percentatge no arriba al 18%. No hi ajuden processos com el cicle menstrual, l'embaràs, la menopausa, les cures o la càrrega mental. Tampoc les parelles que ronquen. La bona notícia és que hi ha hàbits que ens poden ajudar. En parlem amb Anna Sansalvador Millet, experta en trastorn del son i especialista en la salut de la dona.

Sigui per comoditat o com a protesta contra els cànons estètics, cada cop més dones joves opten per no fer servir sostenidors. És el cas de la Marta, la Júlia i la Mariona, que fa anys que no en porten i s'han acostumat a sentir mirades incòmodes cap a elles o, més ben dit, cap als seus pits.

No és només "Lux", el nou disc de Rosalía, també és la pel·lícula "Los domingos", sobre una jove que vol fer-se monja de clausura, o el "christiancore", la tendència estètica que s'ha colat a les passarel·les amb creus, vels i frases bíbliques estampades a les samarretes. Creiem en l'horòscop, en els retirs i en les pedres com si ens hi anés la vida, i moltes consumidores de tot aquest univers són dones. Torna el misticisme, però quin misticisme? Parlem-ne i que Déu ens agafi confessats.

Paula Leitón té 25 anys i ja ha viscut tres Jocs Olímpics i és una de les millors jugadores de waterpolo del món. Després de guanyar la medalla d'or a París del 2024, una de les fites més importants que pot aconseguir un esportista, es va convertir en la diana de molts comentaris d'odi pel seu físic. Sense voler-ho, aquest fet l'ha convertit en activista. Acaba de publicar un llibre: "XXL. Del oro olímpico a la lucha contra la gordofobia", editat per Plataforma editorial. Feia temps que volíem parlar amb ella, podríem dir que l'excusa és el llibre, però per parlar amb ella no necessitem excuses!

Estudis recents (CIS, CEO i altres) apunten la tendència cap a un abandonament de l'heterosexualitat, sobretot entre les dones joves. Posem la lupa sobre aquesta qüestió amb Ixeya Quesada, activista transfeminista; Bruna Álvarez, antropòloga; Georgina Giner, sociòloga, i Maria Rodó-Zárate, professora de la UPF i coautora d'un estudi que apunta que el 25% de les dones de la generació Z s'identifiquen com a no heterosexuals.

El sistema educatiu ha fracassat amb alguns alumnes. És per això que fa 20 anys a Cornellà de Llobregat va néixer El Llindar, una escola de noves oportunitats on molts joves troben una sortida a l'abandonament escolar prematur i l'atur juvenil. Hi vam passar un dia i hi vam conèixer una colla de noies que aprenen a cosir a la classe de tèxtil.

Parlar de bates és parlar de les dones que n'han portat: la mare, l'àvia, la senyora Maria que vivia a la casa del costat. Petites matriarques en una societat patriarcal que les va educar per cuidar. Ara una firma d'alta costura ha fet pujar aquest uniforme domèstic a la passarel·la de la setmana de la moda de París amb una col·lecció primavera-estiu per a l'any que ve i l'ha convertit en una peça de luxe. Amb Sílvia Rosés, Lucía Herrero, Marta Lluvich, Georgina Monge i Luz Amparo Suaza.

"Incensurable" és el títol de l'última novel·la de l'escriptora i editora Luna Miguel. En negreta, en majúscules i amb lletres ben grans s'escriu INCENSURABLE, una resposta clara i contundent a totes les veus que diuen, per exemple, que ara una novel·la com "Lolita" de Nabokov no es podria publicar.

Nascuda a l'Argentina, filla de pares exiliats, Mercè Aránega fa més de 40 anys que és un nom propi indiscutible del cinema, la televisió i, sobretot, el teatre de casa nostra.

Històricament, les dones han acompanyat tant a l'inici com al final de la vida. Culturalment, l'inici de la vida és bonic, volgut i alegre, mentre que el final és viscut com tot el contrari, però tots dos requereixen un acompanyament que, en la immensa majoria dels casos, fan dones; és el cas de Gemma Polo, que és "doula de la mort" i de Maria Segura, infermera.

Estar jubilada ja no és sinònim de quedar-se a casa mirant la tele, fent mitja o cuidant els nets. De fet, pot ser tot el contrari, com deixen ben palès l'Elisabet, de 66 anys, que té un compte a Twitter que es diu "Arròs amb llet"; l'Eugènia, que té 68 anys, i la psicòloga Anna Freixas, que també està jubilada i és autora --entre d'altres-- del llibre "Jo vella: apunts de supervivència per a éssers lliures".

El comerç online de roba de segona mà i vintage està en auge. És una bona alternativa per donar una segona vida a la roba, estalviar diners i reduir l'impacte ambiental. La majoria de les compradores i venedores de roba de segona mà són dones i de la generació Z.

Durant 20 anys del tardofranquisme i la transició, prop de 6.000 dones van ser tancades a la primera presó construïda exclusivament per a dones en uns descampats del barri de la Trinitat Vella de Barcelona. Ara, el llibre "Trinitat. La presó de dones ignorada" recupera la història viva d'aquelles preses i la d'un edifici que està desapareixent per fer-hi habitatges socials.