Cada vegada se salven més nadons nascuts abans d'hora. Són prematurs aquells nadons que neixen abans de la setmana 37, el 10% de tots els parts del món, 13 milions de nadons cada any. Són prematurs el 8% dels parts a Espanya i el 6% a Catalunya, on s'estan salvant nadons de 22 setmanes, gairebé la meitat de l'embaràs. Néixer abans de temps suposa un estrès enorme per al nadó i la família per la incertesa i la immaduresa dels òrgans, i el vincle és clau per sobreviure, asseguren els experts. Quina atenció i cures afavoreixen la supervivència del nadó? Què és el mètode cangur? I quines són les seqüeles neurològiques que pot tenir un infant prematur? En parlem a "L'ofici d'educar" amb Pep Perapoch, neonatòleg, cap del Servei de Pediatria de l'Hospital Universitari Josep Trueta de Girona; Thais Agut, doctora en Medicina i neonatòloga experta en el seguiment de la prematuritat de l'Hospital Sant Joan de Déu - Hospital Clínic; Bet Farga, presidenta i fundadora de Som Prematurs; Alicia Álvarez, psicòloga clínica que acompanya la prematuritat; Leticia Bazo, doctora en Infermeria i presidenta de la Societat Espanyola d'Infermeria Neonatal, i la psiquiatra perinatal Ibone Olza, autora de "Parir". Amb els testimonis del periodista Àlex Bosch, autor de "Prematur: 82 dies entre la foscor i l'esperança"; l'il·lustrador Oriol Jové, autor de "Gael: Un petit valent", i la Layla i l'Andrea, mares de prematurs. I acabarem amb els "Llibres per somiar", amb el Jaume Centelles.

Estrenem nova temporada de la tertúlia de joves PRO, amb els adolescents seleccionats del curs de ràdio amb el Departament d'Educació. Com entenen la llibertat? Què pensen dels riscos propis de l'adolescència, com la moda de vapejar? El suïcidi al seu entorn encara és un tabú? Com els condiciona la pressió estètica? Com viuen la sexualitat? Com veuen l'auge de l'extrema dreta? I si depengués d'ells, canviarien els horaris dels instituts? En parlem a "L'ofici d'educar" amb Asier Àlvarez, que fa 2n de batxillerat social a l'Institut Josep Tapiró de Reus; Roger Llobet Ricol, que estudia primer de batxillerat a l'Institut de Vilafant, a l'Alt Empordà; Rita Cuadrado Batlle, que fa 2n de batxillerat artístic a Vic; Laura Díaz, que estudia 2n de batxillerat a l'Institut Joan Puig i Ferreter de la Selva del Camp, i Noé Santallúsia, estudiant de 1r de batxillerat a l'Institut Joan Solà de Torrefarrera. I acabarem amb els "Llibres per somiar", amb Jaume Centelles.

TikTok és la xarxa reina entre els més joves perquè els entreté, informa, socialitza i permet crear continguts al ritme trepidant de l'algoritme. Com funciona l'algoritme de TikTok? Per què no poden parar i els passa el temps volant? TikTok és el "TN" dels joves? Per què a TikTok triomfa l'extrema dreta? I com és que TikTok perpetua els rols de gènere més tradicionals? De la generació TikTok, en parlem a "L'ofici d'educar" amb Anna Carulla, consultora en comunicació política i experta en xarxes socials i TikTok i autora de "El papel de TikTok en la opinión política juvenil"; Liliana Arroyo, doctora en Sociologia, investigadora i professora d'ESADE, autora de "Tu no ets la teva selfie: 9 secrets digitals que tothom viu i ningú explica", i Mònika Jiménez, doctora en Comunicació, professora del grau en Publicitat i Relacions Públiques i coautora de l'estudi de la UPF i la UOC "Adolescentes, TikTok e Instagram: percepciones sobre el impacto de las tecnologías digitales en su vida social". Sentirem els testimonis de la Mar, el Jan, la Rita, l'Asier, la Laura i el Noé, i acabarem amb "Com educo" amb la psicòloga Lara Terradas.

Voler que els germans no es barallin mai és un impossible. La relació entre germans és la primera escola de relacions i és una oportunitat per aconseguir eines per a la vida. Si els nostres fills es barallen tot el dia com gat i gos, què podem fer? Intervenir-hi o deixar-los fer? Com es gestiona l'arribada d'un germanet? Com es poden evitar els favoritismes i la gelosia entre germans? I com es pot gestionar la rivalitat entre germans bessons o entre germans de famílies reconstituïdes? A "L'ofici d'educar", estrenem "L'escola de pares" parlant de com tenir una relació sana entre germans amb la psicòloga de criança respectuosa Elisenda Pascual, autora d'"Amor de piel adentro", "Criar i jugar", "Maternitat invisible" i "L'ombra de la Clara" i psicòloga de la sèrie "Això no és Suècia". I sentirem també Tània Garcia, educadora social, pedagoga i investigadora en neurociència i socioeducació, i autora de diversos llibres d'educació i neurociència, entre els quals hi ha "Germans". Descobrirem si les bessones del Sergi Vives es barallen i acabarem amb els "Llibres per somiar", amb el Jaume Centelles.

A "L'ofici d'educar" estrenem la "Sala de professors" per donar veu als professors de secundària de Catalunya i conèixer els seus problemes reals. Hi ha consens que els resultats educatius no són bons, que al sistema educatiu falten mans i recursos i que hi ha un alt grau de malestar docent i continus canvis de rumb per part de l'administració per redreçar la situació. Quina és la situació de complexitat a les aules? Com s'ho maneguen en el dia a dia els professors? I què demanen per capgirar els resultats? En parlem amb Núria Ivern, professora de l'Institut Joan Guinjoan de Riudoms; Aina Maresma, professora d'educació física i cap d'estudis de l'Institut Montsoriu d'Arbúcies; Christian Negre, professor de digitalització de l'Escola Pia de Calella; la professora de ciències socials Montse Varas, directora de l'Institut de Santa Coloma de Farners, i la professora Teresa Terrades, coautora de "La gosadia d'ensenyar". Acabarem amb "Com educo", amb la psicòloga Lara Terradas.

Hi ha persones que arriben al final de la vida sense descobrir la seva habilitat innata. Tots tenim alguna habilitat innata? Què ens pot ajudar a detectar quines són les habilitats innates dels nostres fills? Per què és important saber-ho? Fins a quin punt és missió de l'escola ajudar els alumnes a identificar les seves habilitats innates? I quina és la relació entre habilitats innates, talent, vocació, propòsit i èxit a la vida? A "L'ofici d'educar" parlem de les habilitats innates amb el pedagog i escriptor Carles Flo, autor dels llibres "Què és la ment i com funciona" i "Atenció i aprenentatge", i amb el músic i investigador del talent humà Tony Estruch, creador del Geniotipo i autor dels llibres "Geniotipo" i "¿Para qué he venido a este mundo? Un viaje para conocer y potenciar tu talento". Sentirem també el mestre i escriptor Jaume Cela i Rosa Maria Ramírez Palau, mestra llicenciada en Filologia. I acabarem amb els "Llibres per somiar", amb el Jaume Centelles.

Quan fa dos anys de l'esclat de la guerra a Gaza, a "L'ofici d'educar" fem balanç de l'horror de la guerra per a la infància i l'educació: 20.000 criatures mortes, més de 40.000 ferides amb seqüeles inesborrables, que han rebut un tret al cap o al pit, sense família, sense casa i sense menjar. Hi ha més de 660.000 alumnes sense escola, pràcticament la totalitat del sistema educatiu devastat, 12.000 estudiants morts i 700 professors assassinats; mentre l'ajuda humanitària entra amb comptagotes a Gaza a causa del bloqueig israelià. En parlem amb Raquel Martí, directora de la UNRWA Espanya; els periodistes Mikel Ayestaran, autor d'"Historias de Gaza" i Cristina Mas, autora de "Palestina des de dins", i Salah Jamal, portaveu de la comunitat palestina a Catalunya, i autor de "Nakba. 48 relats de vida i resistència a Palestina". Sentirem també Antoni Pérez, director de Save the Children Catalunya; des de Gaza, Ahmed Abu Amsha, professor del Conservatori Nacional de Música Edward Said; des de Jerusalem, Jordi Brescó Montserrat, de Catalunya Ràdio, i el també periodista cultural de Catalunya Ràdio Òscar Callau, que ens parla de "La veu de Hind Rajab" (Sawt Hind Rajab). Acabarem amb Ricard Tàpera, educador social i pedagog, coautor de "I, malgrat tot, Palestina" i membre de Zoo il·lustrat.

La patacada històrica amb les mates de 4t d'ESO i 6è de primària s'ha confirmat amb els darrers resultats de les competències bàsiques. Els coincideixen que portem 15 anys de davallada de resultats i és l'hora de la remuntada. Per què ha caigut el coneixement de les matemàtiques? Com s'han d'ensenyar les matemàtiques? Falta innovació o retornar als mètodes més tradicionals? Per què falten professors de matemàtiques amb bona formació? En parlem a "L'ofici d'educar" amb Montserrat Alsina, titular al Departament de Matemàtiques de la UPC, doctora en Matemàtiques per la UB, presidenta de la Societat Catalana de Matemàtiques i professora a la Universitat Politècnica de Catalunya; i amb el matemàtic Jordi Deulofeu, doctor en Didàctica de les Matemàtiques, coordinador del comitè científic del Congrés de les Matemàtiques i membre de la Federació d'Entitats per a l'Ensenyament de les Matemàtiques a Catalunya. Parlem també amb Àngel Alsina, catedràtic de Didàctica de les Matemàtiques per la Universitat de Girona i autor de diversos llibres sobre Didàctica de les Matemàtiques; amb el professor Lluís Mora, doctor en Didàctica de les Matemàtiques, i amb el mestre David Vilalta, màster en Recerca en Didàctica de les Matemàtiques. Acabarem amb "Com educo", amb la psicòloga Lara Terradas.

Tenim un curs amb 8.500 alumnes menys, però amb més complexitat a les aules que mai: un de cada cinc alumnes, 336.000, té necessitats de suport educatiu, dels 1.600.000 que hi ha al sistema. A la tertúlia dels savis mestres de "L'ofici d'educar", obrim tots els melons educatius: com es gestiona tanta complexitat a les aules? És veritat que han baixat el nivell de l'alumnat i les exigències? Un any més, una de les notes de tall més baixes ha estat per entrar a magisteri. Què s'ha de millorar o exigir en la formació docent? I com es pot entendre i atendre més bé els alumnes? En parlem amb Jaume Cela, Creu de Sant Jordi, mestre i escriptor de més d'un centenar de llibres, el darrer dels quals és "Educar és donar la paraula"; Rosa Vela, professora, experta i formadora en altes capacitats; David Vilalta, mestre, assessor d'escoles, formador i autor de "Poesia d'ensenyar: Testimoni d'un mestre enamorat de l'ofici"; Rosa María Ramírez Palau, mestra i llicenciada en Filologia que va treballar a l'escola Nabí i és exdirectora de l'escola Vila Olímpica, i Coral Regí, biòloga, professora i exdirectora de l'escola Virolai. Acabarem amb els "Llibres per somiar", amb el Jaume Centelles.

Coincidint amb l'arrencada del curs, a "L'ofici d'educar" donem eines als mestres i professors per cuidar-se la veu i ocupar-se del seu benestar. El 45% del professorat avalua la seva salut psicològica com a dolenta o molt dolenta, i un de cada tres docents es planteja deixar la professió a Catalunya, segons la USTEC. Cuidar mestres i professors és una de les assignatures pendents del sistema educatiu: es queixen d'estar desbordats per la sobrecàrrega de feina i burocràcia, de desgast psicològic o falta de reconeixement i manca d'autoritat. De com cuidar la veu i el benestar docent, en parlem amb Núria Bonet, pedagoga i logopeda, de la consultora Foniatria Bonet de Barcelona; Daniel Gabarró, mestre i psicopedagog, que fa cursos sobre benestar emocional docentDaniel Gabarró, mestre i psicopedagog, que fa cursos sobre benestar emocional docent i és autor entre d'altres de "Temps difícils, accions sàvies" de l'editorial Boira i Mar Hurtado, presidenta de l'Associació de Mestres Rosa Sensat. I acabarem amb "Com educo" amb la psicòloga Lara Terradas.

De nou toca llevar-nos d'hora, tornar a les rutines, els límits, els horaris, les obligacions, les responsabilitats, els deures i les extraescolars. Tenim a l'horitzó 11 mesos de ritme escolar i laboral frenètic, amb només algun petit parèntesi. Hi ha qui ho viu amb emoció i alegria pels retrobaments, però també hi ha qui ho viu amb por, nervis o moltíssima ansietat. Què pot facilitar la tornada a les rutines i als horaris? Com s'han de fer els comiats? I què ens pot estar dient que el nostre fill o filla es negui a tornar a l'escola? A "L'ofici d'educar" parlem de la tornada a l'escola de les famílies amb Roger Ballescà, psicòleg i psicoterapeuta, coordinador de l'Àrea de Salut Mental Infantil i Juvenil de la Fundació Hospitalàries Martorell i vicesecretari del Col·legi de Psicologia de Catalunya; Anna Gatell, pediatra d'atenció primària de l'equip territorial Garraf a Vilanova i la Geltrú i fins fa dos mesos presidenta de la Societat Catalana de Pediatria, i el psicòleg Alejandro de Barbieri, autor d'"Educar sin culpa". Sentirem també la bogeria de l'inici del curs amb les bessones a casa del Sergi Vives i acabarem amb els llibres per somiar del Jaume Centelles.

Els joves PRO, seleccionats del curs de ràdio de "L'ofici d'educar" amb el Departament d'Educació, tanquen el curs i presenten la tertúlia ells mateixos per primera vegada. Parlen del que més els toca: els discursos d'odi a les xarxes, l'assetjament als col·lectius LGTBI+, la prohibició del vel a l'aula, el poc valor de les humanitats, les excentricitats de Trump, l'oblit de les guerres, els avis i què els fa feliços. A la tertúlia de joves PRO participen Noé Santallusia, estudiant de 4t d'ESO a l'Institut Joan Solà de Torrefarrera; Asier Álvarez, que fa 1r de batxillerat social a l'Institut Josep Tapiró de Reus; Laura Díaz, estudiant de 1r de batxillerat a l'Institut Joan Puig i Ferreter, de la Selva del Camp; Rita Cuadrado Batlle, estudiant de 1r de batxillerat artístic a Vic, i Esther Espinosa, estudiant de 1r de batxillerat científic a l'Institut Dertosa de Tortosa. Sentirem també el Sergi Vives, que ja està a les portes de les vacances amb les bessones. Acabarem amb la secció "Llibres per somiar", amb Jaume Centelles.

Vivim exposats a múltiples distraccions molt poderoses que segresten contínuament l'atenció d'adults, adolescents i infants. Però com funciona l'atenció? L'ús de la tecnologia atrofia l'atenció? I com afecta l'atenció a la música a l'hora d'estudiar? És veritat el mantra que els estudiants només poden mantenir l'atenció 30 minuts? I quines estratègies hi ha per focalitzar l'atenció de l'alumnat a l'aula? A "L'ofici d'educar", aprofundim en la relació entre atenció i aprenentatge amb el neurobiòleg i investigador Héctor Ruiz Martín, autor d'"Edumitos: Ideas sobre el aprendizaje sin respaldo científico"; "Com aprenem? Una aproximació científica a l'aprenentatge i l'ensenyament" i "Com aprenem a llegir?". Comptem també amb el pedagog i escriptor Carles Flo, autor de "Què és la ment i com funciona" i "Atenció i aprenentatge", i amb el neurocientífic David Bueno, autor de "L'art de ser humans". Sentirem també els savis mestres David Vilalta, Coral Regí, Joan Maria Girona i Efrèn Carbonell i acabarem amb "Com educo", amb la psicòloga Lara Terradas.

Tanquem un curs marcat pels esforços per revertir el baix ús del català amb el Pacte Nacional per la Llengua i per capgirar els decebedors resultats de l'informe PISA, cosa que encara ara no s'ha aconseguit. Un curs en què finalment s'ha fet un pas endavant a l'hora de prohibir els mòbils als centres educatius i un pas enrere a l'aula amb les pantalles per als més petits a la vegada que ha entrat en tromba la IA a les aules. També ha estat un curs en què segueixen com a assignatures pendents la segregació, el tancament de grups i centres per la baixada de la natalitat i la inclusió. A "L'ofici d'educar" fem balanç dels primers 10 mesos de govern amb la consellera d'Educació i Formació Professional, Esther Niubó. Llicenciada en Ciències Polítiques i de l'Administració per la UAB, ha estat diputada al Parlament de Catalunya per al PSC; ha passat pel món local com a regidora a Castelldefels, i va formar part del govern a l'oposició del president Illa en matèria d'educació. Sentirem les preguntes a la consellera de la tertúlia de savis mestres que conformen Efrèn Carbonell, Coral Regí, Joan Maria Girona i David Vilalta, així com les preguntes de la tertúlia de joves PRO: l'Asier, la Rita, la Laura i el Noé, i també d'algunes famílies. Acabarem amb els "Llibres per somiar" de Jaume Centelles.

L'arribada dels fills implica tot un tsunami en la parella, i hi ha la creença que la sexualitat anirà a pitjor per la manca de desig i d'intimitat. El resultat és que hi ha parelles amb canalla no tan petita que han llençat la tovallola del sexe i que viuen com a amics que s'estimen molt. La falta de sexe invalida la parella? Quines creences arrosseguem homes i dones pel que fa a la sexualitat? I com es pot afavorir la reconnexió amb el desig, el cos i la sexualitat, tant individual com compartida? En parlem a "L'ofici d'educar" amb Elena Crespi, psicòloga i sexòloga, autora de "Confidències: Un viatge per la teva sexualitat", "I ara què li dic?" (coescrit amb Sílvia Catalan), "Parlem de sexe a casa", "Terapia sexual en pareja" i "Sortir de mare"; amb Pablo Hurtado, psicòleg especialitzat en teràpia sexual i de parella amb perspectiva de gènere, i amb Sonia Encinas, periodista i sexòloga experta en teràpia sexual i de parella i autora d'"El sexo de las madres", "Feminidad salvaje" i "Sexo afectivo". Acabem amb "Com educo", amb la psicòloga Lara Terradas.

Un dels problemes que més es troba a la consulta la psicòloga familiar Elisenda Pascual és la pèrdua de l'autoritat: pares i mares desbordats i preocupats perquè els fills no els fan cas. Quan un infant et repta o fa alguna cosa que tu saps que no ha de fer i ho segueix fent, la psicòloga explica que el nen està provant fins a quin punt arriba la teva autoritat. De l'autoritarisme dels nostres pares, s'ha passat, en molts casos, a una permissivitat absoluta, i això no cuida els infants, és negligència, alerta la psicòloga. Pascual proposa una autoritat parental 2.0, col·locada des del cor, amb amor i amb el cos, si cal, que sigui compassiva, comprensiva, coherent i segura. Quin cas us fan els vostres fills? Què diu de nosaltres la dificultat per exercir l'autoritat? I quines són les conseqüències de ser massa permissius amb ells? Fem "L'ofici d'educar" des de la sala La Muriel, a Gràcia, amb la psicòloga de la sèrie "Això no és Suècia", Elisenda Pascual, autora d'"Amor de piel adentro", "Criar i jugar", "Maternitat invisible" i "L'ombra de la Clara".

Els savis docents de "L'ofici d'educar" ens parlen sense embuts de com fomentar la vocació docent, de la desmotivació de l'alumnat, dels perills que l'escola sigui una bombolla aïllada del que passa al món, d'inclusió i de llengua. Fem tertúlia de savis mestres amb el psicopedagog Efrèn Carbonell, referent de l'educació inclusiva a Catalunya, Medalla d'Honor de la ciutat de Barcelona i autor d'"Aprenent a veus: Un segle d'educació diferenciada". Parlem també amb la mestra Coral Regí, biòloga, directora durant molts anys de l'Escola Virolai, i amb el mestre i escriptor Joan Maria Girona, autor de "Vaig començar a anar a l'escola als sis anys: Memòries d'un mestre". També ens acompanyen el mestre, assessor i formador del programa Magnet David Vilalta, autor de "Poesia d'ensenyar: Testimoni d'un mestre enamorat de l'ofici", i el mestre Jaume Cela, escriptor de més d'un centenar de llibres, entre els quals hi ha "Apunts d'un aprenent de mestre greument jubilat" i Creu de Sant Jordi. Finalment, acabarem amb els "Llibres per somiar" del Jaume Centelles.

Quines emocions us desperta la vostra ciutat? La sentiu com a vostra? Us ho posa fàcil o difícil, la vostra ciutat, a l'hora de criar? Què hauria de poder fer un infant en una ciutat? I com podem transformar les ciutats perquè siguin més habitables per als infants i per a tothom? Afavorir el benestar emocional de les ciutats (individual, col·lectiu, social i polític) és l'objectiu del projecte Emociutats, que agrupa les ciutats que situen el benestar emocional de les persones en el centre de l'acció municipal. El projecte neix amb vocació de ser una xarxa mundial de ciutats compromeses amb el benestar emocional, a partir de la declaració de les primeres jornades d'Emociutats, el 2023 a Barcelona. Del benestar emocional de les ciutats, en parlem a "L'ofici d'educar" amb Rafael Bisquerra, doctor en Ciències de l'Educació i llicenciat en Pedagogia i Psicologia. Bisquerra també és president i fundador de la Xarxa Internacional d'Educació Emocional i Benestar (Rieeb) i autor de "Competencias emocionales para un cambio de paradigma en educación" i "Política y emoción". Parlem també amb l'advocat Jaume Bosch, que va ser alcalde de Sant Boi i és membre i soci fundacional de la Rieeb. Acabarem amb el "Manual pràctic de les relacions escolars", amb la terapeuta gestalt Marta Butjosa, i els "Llibres per somiar" de Jaume Centelles.

El Departament d'Educació ha anunciat el tancament de 111 grups pel pròxim curs: 43 a infantil i 68 a 1r d'ESO. Fa un any, ja es va anunciar el tancament de 57 grups a infantil i 31 a 1r d'ESO. Tanquen línies i també escoles, i la tendència apunta que aquesta xifra anirà a més. Educació justifica aquests tancaments pel descens d'alumnes a causa de la caiguda de la natalitat. Però un informe de la Fundació Bofill alerta que 111 escoles i 5 instituts, 63 concertats i 57 públics, estan en risc de tancament per falta d'alumnes i també per la manca de planificació del Departament, que afavoreix mantenir línies obertes a la concertada i a la privada en detriment de la pública. Són inevitables aquests tancaments? Quina és la situació dels centres i de les famílies afectades? I per on passen les solucions? En parlem a "L'ofici d'educar" amb María Segurola, experta en polítiques contra la segregació escolar i cap de projectes de recerca a la Fundació Bofill; Tiago Ferreira, membre de la plataforma La Pepeta, que agrupa unes 40 AFAs de l'escola pública de Terrassa; Fàtima Pérez, membre de l'AMPA de l'escola Joan Solans de Granollers; Lidon Gasull, directora de l'Affac i advocada en drets humans; Iolanda Segura, portaveu de la USTEC; Marta Martínez, mare del Col·legi Sant Ferran de Castelldefels, que tancarà a finals d'agost; i la psicopedagoga Sylvie Pérez Lima. Acabarem amb els llibres per somiar del Jaume Centelles.

L'Èric, després de veure que els seus companys d'equip havien guanyat diners amb les apostes esportives en línia, ho va voler provar i va perdre diners. Durant un any i mig, va intentar recuperar el que havia perdut d'amagat dels pares i la bola es va fer més gran. Al final, desesperat, ho va haver d'explicar. Els menors estan exposats cada vegada a més perills a internet: apostes esportives, pornografia, criptomonedes, videojocs, xarxes socials com TikTok, ciberassetjament, grooming, compres en excés i sexting. Aquests perills els poden convertir en addictes i tenir conseqüències a la vida real, tal com passa a la sèrie britànica "Adolescence". Quins són els senyals d'alarma? Com podem ajudar-los? En parlem a "L'ofici d'educar" amb el sergent David Romera, sotscap de l'Àrea de Seguretat Ciutadana i Proximitat Virtual dels Mossos d'Esquadra; Elena Flores Marquez, psicòloga clínica de la Unitat de Conductes Addictives de l'Adolescent de l'Hospital Sant Joan de Déu, i la doctora Susana Jiménez Murcia, cap del Servei de Psicologia Clínica i coordinadora de la Unitat de Joc Patològic i del Programa d'Addiccions Comportamentals de l'Hospital de Bellvitge. Acabarem amb "Com educo", amb la psicòloga Lara Terradas.