Avui parlarem de l'audàcia. I no n'hi ha per tant. El nostre convidat és economista i pastisser. De Bellpuig, ferm com la seva terra. Ens diu que prové d'una família de rojos pobres. Ben aviat va aprendre a viure en els valors del treball, la comunitat i l'ajuda mútua. No es va deixar embruixar pels cants de sirena de l'economia que s'ensenya a la universitat, però ha passat hores i més hores a la biblioteca. És com un germà gran que es fa estimar amb el seu exemple. Com el d'un seminari d'economia crítica que ens ha format arreu del territori. Ens recorda que capitalisme és crisi i que ens ronden els voltors. Però que no podem rendir-nos. I és que quan més adverses són les condicions, més necessària és l'audàcia. Sempre l'audàcia. Avui Josep Manel Busqueta a No n'hi ha per tant. Benvinguts.
Avui parlarem de l'escola, i no n'hi ha per tant. Potser quasi tothom té una opinió o altra sobre com s'hauria d'educar. Que si cal continuar innovant o si cal tornar enrere. Es pot tornar mai enrere? El nostre convidat és investigador i professor universitari de didàctica de les ciències. Va estudiar Física i ha trepitjat les aules per ensenyar. Ens explica apassionadament que el protagonista ha de ser l'aprenentatge de cada alumne. Defuig tant el catastrofisme com la ingenuïtat. Les seves paraules van acompanyades de recerca, lectures i experiència. Identifica biaixos i prejudicis, renega dels savis que no practiquen i no es critiquen, somriu. No se les dona de res, però ho dona tot per fer-se entendre. L'escola viu una crisi existencial. I no ens en podem desentendre. Amb ell, gaudim aprenent i aprenem gaudint. Avui Víctor López a No n'hi ha per tant. Benvinguts
Avui parlarem de la república. I no n'hi ha per tant. Amb un convidat que no vol regalar res a la dreta: ni les bones maneres,ni la bellesa ni la virtut. Que canta La Internacional i afina, que escriu poemes i ens instrueix fraternalment. Té el rigor de l'acadèmia i la bonhomia dels millors amics. Defensa la llibertat contra totes les dominacions i contra totes les violències. Va tenir un mestre que també va ser mestre nostre. Vol una república amb terra i amb sostre, on ningú hagi de demanar permís a ningú per ser qui és, on els ciutadans es puguin mirar als ulls, on tant la casa com la plaça siguin espais de recíproca llibertat. Ens parla d'una vida digna, d'amarrar el poder a lavoluntat popular, de no creure en mites i deposar els reis. Ja és hora de desbrossar. O ara o mai. Avui David Casassas a No n'hi ha per tant. Benvinguts.
Avui parlarem de la classe. I no n'hi ha per tant. Viatjarem des del Carmel fins al Ministeri de Presidència chavista. Recorrerem l'Amèrica Llatina i l'exili republicà. Entre anarquistes, llibres i tablaos de flamenco. Ho farem acompanyats de qui va ser la rebel de la classe i la primera de la classe, i que avui reivindica l'orgull, l'orgull de classe. Se'ns apareix dins un bardissar espinós. Amb el cor a la mà, tan autèntica, dolça i dura a la vegada. De la geopolítica a l'Estat capitalista. I d'aquí al tossut somni de la igualtat, del comunisme. Una política que es fa politòloga. Una politòloga que es fa política. Avui Arantxa Tirado a No n'hi ha per tant. Benvinguts. Un pòdcast d'Oriol Farrés i Pau Llonch.
Avui parlarem del càstig.
I no n'hi ha per tant.
Parlarem de lluitar fins i tot quan no hi ha esperança. Parlarem de no rendir-se i continuar. En parlarem amb algú que ha estat el cor de la bèstia espanyola durant el judici del procés al Tribunal Suprem. Amb algú que prefereix la força col·lectiva dels vikings a la solitud dels samurais. Algú que ha aportat una xapa de l'ànim i no té por de les misses negres que no creuen en Déu ni en el diable, però que ha conegut múltiples cares de la naturalesa humana, que no es perd en divagacions abstractes, etèries, especulatives, sinó que toca de peus a terra i sempre val gra.
Parlarem de les lleis, les penes, la presumpció d'innocència i la seguretat jurídica. Del dret i del revés.
Benvinguts.
-------------------
Un pòdcast d'Oriol Farrés i Pau Llonch.
Avui parlarem de la incomoditat.
I no n’hi ha per tant.
Parlarem de quan convé ser educat i quan no. De com sostenir una posició dura i raonable, fins i tot quan fer-ho té costos reputacionals. I no hi ha ningú amb qui valgui més la pena mantenir aquesta conversa que amb el convidat d'avui. Potser descobrirem per què li és tan igual ser incòmode, tot i que ell sostingui que l’última finalitat de l’ésser humà a la terra és quedar bé. Diu que és comunista per casualitat, que no ha pogut escollir ser o no ser a l’entrevista perquè no creu en la força de les idees i que la llibertat dels individus, i gual que la democràcia, és una ficció.
Benvinguts.
-------------------
Un pòdcast d'Oriol Farrés i Pau Llonch.