El 1939, Teresa Rebull travessa els Pirineus camí de l’exili amb una vida ja marcada pel compromís polític, la militància al POUM i la resistència antifranquista. Coneguda com a "l'àvia de la Nova Cançó", Rebull va omplir sales a la Rive Gauche de París cantant en català i musicant poetes com Salvat-Papasseït i Maria Mercè Marçal. Deu anys després de la seva mort, recordem una biografia feta de lluita, justícia i amor a la cultura amb el seu fill Germinal Rebull, hereu també d’aquesta memòria...
All content for París a la catalana is the property of Pòdcast.cat de Núvol and is served directly from their servers
with no modification, redirects, or rehosting. The podcast is not affiliated with or endorsed by Podjoint in any way.
El 1939, Teresa Rebull travessa els Pirineus camí de l’exili amb una vida ja marcada pel compromís polític, la militància al POUM i la resistència antifranquista. Coneguda com a "l'àvia de la Nova Cançó", Rebull va omplir sales a la Rive Gauche de París cantant en català i musicant poetes com Salvat-Papasseït i Maria Mercè Marçal. Deu anys després de la seva mort, recordem una biografia feta de lluita, justícia i amor a la cultura amb el seu fill Germinal Rebull, hereu també d’aquesta memòria...
El 1939, Teresa Rebull travessa els Pirineus camí de l’exili amb una vida ja marcada pel compromís polític, la militància al POUM i la resistència antifranquista. Coneguda com a "l'àvia de la Nova Cançó", Rebull va omplir sales a la Rive Gauche de París cantant en català i musicant poetes com Salvat-Papasseït i Maria Mercè Marçal. Deu anys després de la seva mort, recordem una biografia feta de lluita, justícia i amor a la cultura amb el seu fill Germinal Rebull, hereu també d’aquesta memòria...
Rusiñol arriba a París el 1889 i hi resideix durant uns quants anys d’aquesta dècada dels noranta. Agafa un dels moments àlgids del fin de siècle, on París és el bressol de diversos corrents artístics i de pensament. L’impacte de la seva obra pictòrica és tan gran que l’any 1908 rep el títol de sociétaire del Saló de París, un dels més alts reconeixements de l’Acadèmia plàstica francesa. Disposats a entendre la complexitat d’aquesta figura, intentarem rescatar (i barallar-nos) algunes de les ...
Jacint Rigau-Ros i Serra és un pintor nord-català que neix tres mesos abans de la signatura del Tractat dels Pirineus. Com es converteix aquest perpinyanenc en el pintor de Lluís XIV a Versalles? En aquest episodi, indaguem la biografia de Rigau amb Jaime Tapia i entrevistem el president d'Òmnium Cultural a la Catalunya Nord, Guillem Dalmau, per demanar-nos què va canviar l'endemà del Tractat dels Pirineus. París ha acollit durant segles centenars de personalitats, il·lustres i anònime...
L'any 1914, un català de Ribesaltes defensa París de l'amenaça alemanya. El "pare Joffre" encara és recordat als pobles que van patir les atrocitats de la guerra com l'artífex del miracle. En aquest episodi, viatgem amb Lobo Hispano pel front del Marne i cerquem el rastre de Joffre i el del pintor sabadellenc Antoni Vila Arrufat, autor d'un quadern d'aquarel·les entre les runes de la guerra l'any 1920. Més d'un segle després, què queda de la memòria d'aquella guerra? El nostre via...
L'any 1914, Agustí Calvet arriba a París per ampliar estudis de Filosofia a la Sorbona. Poc s'imaginava que la bonança d'aquella Europa en l'època daurada de la seguretat -en paraules de Stefan Zweig- es trencaria amb l'esclat de la Gran Guerra, que inaugurava un dels segles més violents de la història. Des de la seva pensió de la plaça Fürstenberg, el futur Gaziel comença a prendre notes dels primers compassos de la guerra: crides per la mobilització de tropes, manifestacions antibèl·liques,...
Malgrat la centralitat de la figura en el cànon literari català, de l’estada de Mercè Rodoreda a París en tenim poques certeses: una cambra de minyona sense placa commemorativa, alguns epistolaris on narra la seva vida bohèmia i l’evidència que no hi va produir cap de les seves grans novel·les. Tanmateix, París va ser per a Rodoreda una segona pàtria; una ciutat que va enyorar sempre i que va impactar profundament la seva obra posterior. Quins espais transitava? Com es relacionava amb les gra...
El 1939, Teresa Rebull travessa els Pirineus camí de l’exili amb una vida ja marcada pel compromís polític, la militància al POUM i la resistència antifranquista. Coneguda com a "l'àvia de la Nova Cançó", Rebull va omplir sales a la Rive Gauche de París cantant en català i musicant poetes com Salvat-Papasseït i Maria Mercè Marçal. Deu anys després de la seva mort, recordem una biografia feta de lluita, justícia i amor a la cultura amb el seu fill Germinal Rebull, hereu també d’aquesta memòria...