La rumba dels gitanos és un tipus de música amb una tradició i una manera de fer pròpies i amb moltes influències externes. Joan Pau Escudero ha publicat ara fa pocs dies el llibre La rumba dels gitanos de Catalunya, un assaig per entendre aquesta música, molt present a Barcelona i a Perpinyà. La influència americana, la tradició musical gitana i la diferència entre la rumba real i la publicada són alguns dels punts centrals d’aquest llibre, publicat per Alda Talent.
Els pagesos de Catalunya Nord i sud es mobilitzen des d’ahir per rebutjar el pacte entre la Unió Europea i el mercat sud-americà, que facilitarà la importació a Europa de productes agraris dels països sud-americans. Els agricultors han tallat algunes vies importants del país com els peatges de Perpinyà Sud, Perpinyà Nord i el Voló, l’Ap7-A9 a Figueres Sud, el Coll d’Ares o els accessos al Port de Tarragona, d’entre altres.
Els Marcs no han aconseguit un lot de Nadal, però ara poden fer el programa mentre miren documentals de lleons. L’anàlisi menys rigorosa de l’actualitat local i internacional, jo me’ls escoltaria.
Iu Escape planteja una anàlisi profunda sobre la realitat hídrica de Catalunya Nord. Explica que, davant la sequera i el canvi climàtic, ens trobem massa sovint en una fase de "lamentació" amb projectes impossibles o que no es volen dur a terme. Per a ell, la pregunta fonamental que ens hem de fer de manera tranquil·la és: "Què fem?".
Gabriel Ferrater va ser una de les grans veus de la poesia del segle XX. En va revolucionar la forma i la lírica. Cambra de la tardor en sintetitza la força expressiva per una sensualitat que neix de la relació estreta entre els amants i l'entorn.
Punts i comes. Del mot al llibre a banda i banda de l'Albera, una crònica lingüístico-literària de Michel Bourret Guasteví per Ràdio Arrels.
En la seva primera crònica de l'any 2026, l'advocat Pere Becque se centra en una anàlisi de les perspectives per a l'any 2026, partint d'un context de confusió internacional i desànim ciutadà. Exposa una sèrie de reflexions que vinculen la política institucional francesa, la situació a Catalunya i les tendències globals de lideratge.
La guerra a Ucraïna ho ha dominat tot, amb la complicitat entre Trump i Putin i, en conseqüència, la indefensió de la Unió Europea.
L’any 2025 a França i a Catalunya Nord.
Acaba de sortir el nou còmic d’Astèrix i Obèlix a Lusitània. El lingüista i professor de català Pasqual Tirach ens comenta les seves impressions sobre el llibre i ens explica les dificultats de traduir-lo al català, especialment pels nombrosos jocs de mots que conté.
Fins a finals de febrer, cada dimecres al vespre, la colla sardanista Cireres organitza a la vila de Ceret cursets de sardanes adreçats a tots els nivells i a totes les edats. Les classes són gratuïtes i s’hi pot assistir lliurement, sense necessitat d’inscripció prèvia.
La Pierrette Demoulin, membre de la colla sardanista, ens parla d’aquesta iniciativa.
12 indrets de Catalunya Nord com la Torre del Far de Talteüll o Força Real són els protagonistes del calendari 2026 del Casal de Perpinyà. Aquesta entitat rossellonesa fa des de fa uns anys aquest projecte, que dona feina a artistes nord-catalans. Enguany, el calendari val 12€ i els beneficis van destinats a l’associació Rodal.
S’acaba l’any 2025 i el cronista Pere Becque es pregunta sobre si el món està avançant o retrocedint. El panorama internacional és complex : mateix si s’han evitat els grans conflictes mundials com els que van marcar els segles XIX i XX, continuen existint tensions greus i conflictes armats localitzats que afecten milions de persones.
La celebració de la COP30 i el desè aniversari dels Acords de París ofereixen una ocasió clara per fer una mirada crítica sobre els compromisos assumits i els resultats obtinguts.
Aquesta setmana, Pere Becque parteix d’una conferència recent de l’advocat barceloní Jordi Castellà al Casal de Perpinyà, on es presentava una nova proposta jurídica per al procés d’independència de Catalunya basada en el dret internacional i les Nacions Unides. Una via llarga, però possible per a l'independència de Catalunya.
Aquesta setmana, Joan Becat parla d'Andorra.
Dret a l’IVE: quin serà el paper del nou copríncep episcopal d’Andorra?
Un insòlit nou jutge al Tribunal Constitucional
El Calendari 2026 del Casal de Perpinyà ens fa descobrir les terres nord-catalanes amb petites passejades pel nostre territori. Cada espai està il·lustrat per un artista de Catalunya Nord, amb una portada del Pascal Comelade.
El secretari general de l’Euroregió, Xavier Bernat Sans, explica una trobada clau amb el vicepresident de la Comissió Europea, responsable de la política de cohesió, coincidint amb el 20è aniversari de l’Euroregió. L’objectiu principal va ser defensar el paper de les regions i euroregions en la futura programació pressupostària europea, reclamant una gestió més descentralitzada dels fons i una Europa més propera als ciutadans.
Diferents entitats que defensen la llengua catalana a Catalunya Nord han alertat de la seva situació econòmica aquest 2025 i, en mesures diferents, han rebut suport econòmic del govern de la Generalitat de Catalunya, que per primera vegada compta amb una conselleria especialment dedicada a la llengua. Aquestes ajudes han arribat en un moment en el qual la preocupació creix a Catalunya Sud perquè les dades d’usos lingüístics van a la baixa, tot i que el nombre de parlants creix. Aquest dijous, Ràdio Arrels ha entrevistat des de l’estudi del Soler el Conseller de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Francesc Xavier Vila.
L’empresa gastronòmica Tastets ha creat el seu primer calendari de l’advent dedicat als països catalans, amb il·lustracions del patrimoni cultural material i immaterial reconegut per la UNESCO fins al 2023.
L’exposició de pessebres torna al Centre Martin Vivès al Soler per l’edició 2025. Es podrà visitar del 19 de desembre fins al 8 de gener.
L’exposició "Mar i Munt" de la pintora nord-catalana Isabel Mencion es pot visitar fins al 28 de desembre al domini Rambeau, a Ribesaltes. L’accés és lliure, oberta cada dia a la mezzanina del restaurant del domini, sense necessitat de consumir-hi.