Cantant i director escènic, la de Paolo Montarsolo va ser una història d'amor amb el cant rossinià: eminent basso buffo, va excel·lir en abundants interpretacions d'òperes com "Il barbiere di Siviglia", "L'italiana in Algeri" o "La Cenerentola", entre d'altres, tant en teatres d'arreu com en diverses gravacions d'estudi.

Fidel i militant del règim soviètic en el context de l'URSS, això no va impedir que la mezzosoprano Elena Obraztsova fos una de les preferides arreu per abordar papers dramàtics, especialment de Giuseppe Verdi, que va representar i enregistrar durant dècades.

Especialitzat en el repertori de basso buffo de compositors com Mozart, Donizetti o Rossini, Sesto Bruscantini va ser mestre de mestres. Ocasionalment, va abordar també rols dramàtics i el programa en repassa la carrera, farcida d'èxits.

Fos pel timbre de la seva veu, per les particularitats de la seva sobtada mort o pel tipus de repertori que va abordar, el tenor Richard Tucker va ser dels més estimats de la seva generació. I al Liceu encara avui se'l recorda per una mítica Juive d'Halévy. Lleial al seu judaisme, mai cantava en sàbat.

Compromesa amb les llibertats individuals i col·lectives i parella de Mstislav Rostropóvitx, la soprano Galina Vixnévskaia va viure el jou soviètic al llarg de dècades. Defensora de Dmitri Xostakóvitx, va fer una gravació de referència de "Lady Macbeth" de Mstsensk. Però el seu repertori abraçava igualment òpera italiana. En repassem la trajectòria.

El timbre fosc de Renato Bruson l'ha fet l'intèrpret perfecte de les grans creacions baritonals de Verdi: Germont, Macbeth o Iago de Referencia. També ha estat ovacionat arreu per les seves interpretacions de Donizetti o del Don Giovanni mozartià.

Brigitte Fassbaender representa la seriositat, el rigor i l'autoexigència, a més de la personalitat i el caràcter polifacètic de la seva carrera. Intèrpret de lied i d'òpera, la mezzo alemanya ha estat igualment professora i directora d'escena.

El pas de Luigi Alva pel món de l'òpera li va permetre abordar el repertori lleuger d'òperes de Mozart, Rossini o Cimarosa (entre molts altres) en una època d'esplendor discogràfica i de revisions crítiques de moltes de les òperes que va interpretar i enregistrar.

El baix-baríton George London va ser un dels grans intèrprets de rols per a aquesta tessitura fosca i flexible. Ho va demostrar al llarg i ample d'una carrera curta, estroncada per la malaltia, amb Wagner com a centre neuràlgic.

Régine Crespin va ser la mezzosoprano més estimada de les cantants franceses. La seva versatilitat i un timbre característic la van fer la intèrpret ideal per a un repertori ampli, que va incloure Wagner i, és clar, molta òpera francesa.

La puresa, l'elegància i la pulcritud tècnica han estat les constants de la trajectòria artística de Gundula Janowitz. De timbre característic, les seves interpretacions en escena i en estudi li van valer denominacions vinculades a la puresa i a l'encís musical. Beethoven, Mozart i Wagner van ser compositors que en boca de Gundula Janowitz van resultar imprescindibles.

Rockwell Blake ha estat un dels millors tenors liricolleugers de la seva generació. Els aguts estratosfèrics o les endimoniades agilitats del cant rossinià no se li han resistit, i el tenor nord-americà ho ha demostrat durant dècades. El bel canto romàntic italià, l'òpera francesa del primer terç de segle XIX i Mozart han estat els seus principals cavalls de batalla.

El baix-baríton José van Dam ha estat un dels millors intèrprets dels Països Baixos. Estrella de La Monnaie de Brussel·les, i membre integrant del cercle proper a Herbert von Karajan, actuacions en escenaris i festivals d'arreu, gravacions en estudi i platós de cinema testifiquen el pas d'un cantant senzillament únic.

Arrenquem la 24a temporada d'"Una tarda a l'òpera" amb un monogràfic dedicat a la soprano afroamericana Jessye Norman. De veu i presència tel·lúriques, va excel·lir en òpera i en lied, amb un repertori que va de Mozart a Richard Strauss, passant per Berlioz, Verdi i Wagner. Una veu irrepetible.

Acomiadem la temporada amb el menorquí més universal: el baríton Joan Pons. Ha estat una veritable estrella al Metropolitan de Nova York i al Gran Teatre del Liceu, on va iniciar la carrera com a baix i com a membre integrant del cor. Ja com a solista i com a baríton, ha centrat la seva carrera en Giuseppe Verdi.

Passional i apassionat, la carrera del tenor italià Giuseppe di Stefano va ser genialment desigual, amb moments d'esplendor en teatres i estudis de gravació. Va ser company habitual d'escena de Maria Callas, amb qui va mantenir sempre una bona amistat.

Aristocràtica i refinada, la mezzosoprano nord-americana Frederica von Stade ha estat una intèrpret de referència en òperes de Rossini i Mozart, a més d'haver-se posat a la pell de l'Octavian a "El cavaller de la rosa", de Strauss. Dotada amb un timbre i color vocal preciosos, ha estat també una actriu excel·lent.

Sens dubte, Cesare Siepi va ser un dels baixos més rotunds de la seva generació. El seu repertori va ser ampli i prolífic gràcies a la versatilitat i flexibilitat d'una veu característica i perfectament reconeixible. En el programa que us hem preparat, descobrim les claus de volta de les seves interpretacions.

Durant gairebé dues dècades, la soprano hongaresa Eva Marton va ser una de les reines indiscutibles del Liceu, on va desplegar gran part del seu repertori: de Verdi a Janácek, passant per Wagner o Puccini. El cant expressiu d'aquesta soprano amb veu de ferro és objecte d'un programa que hem preparat amb devoció.

Sens dubte, Franco Corelli va ser el tenor italià amb la veu més bonica de les dècades del 1950 i 1960. Dotat, a més, d'una robustesa extraordinària, va destacar en papers de tenore di forza amb versions de referència de papers romàntics o del primer verisme.