Abans de ser una gran metròpoli, Barcelona estava envoltada de pobles com Cornellà , l’Hospitalet, Santa Coloma, El Prat o Badalona, amb vida pròpia, camps, fà briques i carrers plens de quotidianitat.
A mitjans del segle XX, tot va canviar: milers de persones van arribar-hi des d’arreu d’Espanya fugint de la pobresa i buscant una oportunitat. Van construir barris, van aixecar ciutats i també van transformar la cultura catalana.
En aquest episodi parlem de com era aquella realitat, de com van conviure els qui ja hi eren amb els qui acabaven d’arribar, i de com aquells pobles es van convertir en l’Àrea Metropolitana de Barcelona que coneixem.
Un viatge per una història col·lectiva que encara avui batega als nostres cognoms. Una història que de vegades molesta, però que és crucial per entendre qui som.
Alguna vegada t’has preguntat qui va decidir que l’any comencés al gener? O per què els mesos es diuen aixà si no quadren amb els números?
En aquest episodi viatgem per les maneres de mesurar el temps que han passat per Catalunya: des dels Ăbers fins als romans, des de l’Alta Edat Mitjana fins al calendari gregoriĂ . Amb etimologies, imperis, reformes i una pregunta final: per què, si l’anglès no Ă©s una llengua romĂ nica, els mesos es diuen igual?
Sabies que el tiĂł no sempre cagava regals? O que els canelons sĂłn una tradiciĂł recent?
En aquest episodi ens endinsem en les arrels profundes i sorprenents del Nadal català : del foc del solstici a la missa del gall, dels pastorets al cant de la Sibil·la, del pessebre medieval als regals dels Reis d’Orient. Bon Nadal!
Avui ens endinsem en el mĂłn dels vikings: guerrers, navegants, saquejadors… i sorprenentment presents a la penĂnsula Ibèrica. Descobrirem com van arribar a Catalunya, l’atac a Barcelona el 971, i com la sang vikinga va entrar en la noblesa catalana amb Mafalda de Pulla. TambĂ© seguirem la fascinant història de la princesa Kristina de Noruega, que va travessar Europa per un matrimoni polĂtic i va deixar un vincle inesperat amb la penĂnsula.
Un viatge entre drakkars, matrimonis reials i viatges èpics que ens mostra un capĂtol de la nostra història que, segurament, no sabies.
Durant segles, el Pirineu i moltes terres catalanes van viure sota l’ombra de la caça de bruixes. Dones sà vies, herbolà ries i curanderes van ser perseguides per saber massa en un món dominat per la por i la ignorà ncia.
En aquest capĂtol descobrim com va actuar la InquisiciĂł a Catalunya, què deien les primeres lleis contra la bruixeria, i recordem la memòria d'aquelles dones que van ser vĂctimes d’una societat que no podia entendre-les.
"Per bruixa i metzinera!" L'únic dibuix que coneixem d'un judici de bruixeria a Catalunya. El document es conserva al Museu d'Història de Catalunya.
Si voleu consultar L'Atles de la cacera de bruixes a Catalunya podeu fer-ho aquĂ.
Concerts nazis al Palau de la Música. Bandera amb esvà stica al consolat de Barcelona. Himmler buscant el Sant Greal a Montserrat. I tot això... sota la mirada del règim franquista.
En aquest episodi viatgem a la Catalunya dels anys 40 per descobrir com el nazisme hi va deixar empremta: des de la presència diplomà tica a l’adoctrinament juvenil, passant pels fugitius protegits i els silencis d’una societat esgotada per la guerra. Una història que va passar... i que sovint preferim no recordar.
Quan la Guerra Civil va acabar, la resistència no es va extingir. Alguns van prendre el camà de la guerrilla armada: els maquis, que baixaven de nit als pobles per atacar el règim. Altres van viure anys amagats en coves, masos i boscos, convertits en emboscats que fugien de la repressió. Tots ells comparteixen una mateixa història: la de no acceptar el silenci.
En aquest episodi, revivim el seu coratge, la seva derrota i el llegat que encara avui ens interpel·la.
Un 20 de novembre de 1975, ara fa 50 anys, moria de vell i al llit Francisco Franco, el dictador que va governar Espanya amb mà de ferro durant gairebé quaranta anys.
Mig segle després, encara hi ha qui diu que “amb Franco es vivia millor”. Però… és cert?
En aquest episodi especial repassem què va significar realment el franquisme: la repressió, la fam, la censura, el paper de l’Església, el desenvolupament econòmic dels anys seixanta i la propaganda del NO-DO que va construir tot un relat fals de progrés i ordre.
Una mirada al passat per entendre què va suposar viure sota una dictadura i tot el que podrĂem haver sigut si Franco, simplement, no haguĂ©s existit.
....
🎙️ Aquest capĂtol inclou fragments d’arxiu històric com talls del NO-DO, discursos i enregistraments de l’època franquista. Tot el material s’utilitza exclusivament amb finalitats divulgatives i educatives, per contextualitzar i analitzar fets històrics. Cap fragment no pretĂ©n exalçar ni justificar la dictadura, sinĂł ajudar a entendre el perĂode i les seves conseqüències.
Avui viatgem pel passat, present i futur del ferrocarril a Catalunya.
Descobrim com van arribar els primers trens, l’auge dels carrilets, els efectes de la Guerra Civil i del franquisme, i per què avui Rodalies continua patint retards i centralisme.
Reflexionem sobre les connexions que falten, el traspĂ s del servei i com el tren podria ser clau per la sostenibilitat i la cohesiĂł del paĂs.
Avui ens endinsem en una altra tradiciĂł molt arrelada a Catalunya: Tots Sants.
Descobrirem els orĂgens de la Castanyada, la figura de la Castanyera, els panellets i el significat dels cementiris, des de MontjuĂŻc fins al petit cementiri de Teresa a Bausen.
Parlarem de rituals, llegendes i la manera com recordem els que ja no hi són, i també de la ruta de cementiris a escala europea, que combina història, art i memòria.
Un viatge entre passat i present per entendre les nostres tradicions i el nostre llegat cultural.
La por Ă©s una emociĂł tan vella com la humanitat.
Els nostres avantpassats ja tremolaven davant depredadors, tempestes i foscor molt abans que existissin els fantasmes de llençol o les carbasses de Halloween.
En aquest episodi de La història que no sabies descobrirem com la por ha modelat la nostra vida i el nostre folklore: del Comte Arnau i les bruixes als hospitals abandonats, passant per les primeres pel·lĂcules de terror i els llocs mĂ©s inquietants de Catalunya.
Perquè potser la por no és res més que això: una història que encara ens vol parlar.
Le Manoir du Diable de Georges Méliès (1896)
Joan Pujol, à lies Garbo, és un dels personatges més fascinants del segle XX. Va ser un espia autodidacte que va enganyar els nazis... Va inventar una xarxa sencera d’agents ficticis, va fer creure a Hitler que el desembarcament de Normandia era una distracció... i va ser condecorat pels dos bà ndols.
Aquesta és la seva història. Amb guerres, mentides, silencis, matrimonis trencats... i una desaparició fingida que va durar prop de quaranta anys.
Catalunya no va néixer en un dia… ni en un segle. Abans de ser “Catalunya”, aquest territori va ser un caramel per ibers, fenicis, grecs, romans, visigots, musulmans i carolingis.
En aquest episodi repassem com es va anar teixint —a base de conquestes, mercats i vil·les romanes— el tapĂs històric que acabaria donant forma al paĂs.
Quan va acabar la Guerra Civil, el que va començar va ser una altra guerra: la del menjar.
En aquest episodi entrem dins les cuines de la postguerra, on les cartilles de racionament marcaven què podies menjar (si és que hi era), i l’estraperlo era l’única manera de posar alguna cosa decent al plat.
Descobrim com era viure en una llar amb avis, criatures, cunyats i poca cosa més que pa negre i imaginació.
I sobretot, parlem d’elles: les mares que alletaven sense força, criaven amb res, cuinaven sense ingredients i sostenien la vida amb les mans i amb silenci.
Una resistència que no surt als llibres… però que encara es recorda.
L’any 1348, el món conegut va canviar. Sense cap declaració oficial, ni fronteres tancades, ni cap autoritat capaç de contenir-la, la mort va arribar per mar. Des del port de Marsella, i després per Barcelona, la pesta negra va començar la seva marxa lenta i devastadora per Catalunya.
Una pandèmia que no va fer distincions de classe, edat ni territori, i que en pocs mesos va convertir la vida quotidiana en una lluita per la supervivència.
A Catalunya, com a la resta d’Europa, ningú no estava preparat per al que venia.
Per què tants comtes es deien Ramon Berenguer? Qui va ser el primer? I per què l’últim ja no es va dir aix�
En aquest episodi fem un viatge pel nom més repetit de la història catalana, descobrim què s’hi amagava darrere i repassem noms medievals que han sobreviscut, d’altres que s’han perdut… i d'altres que millor que no tornin!
Un exèrcit francès, una muntanya catalana... i un noi amb un tambor.
Què va passar realment al Bruc l’any 1808? És cert que els soldats de Napoleó van fugir espantats per l’eco d’un timbal? O tot plegat és només una llegenda ben explicada?
Parlem del Timbaler del Bruc, un dels mites més potents i sonors de Catalunya.
La Batalla de l’Ebre no va ser només una operació militar: va ser un acte desesperat d’esperança, una ofensiva simbòlica que volia demostrar que la República encara era viva.
Però va acabar sent una de les tragèdies més grans de la Guerra Civil espanyola.
Hi van combatre més de 200.000 soldats. Molts gairebé eren nens i molts altres no van tornar. I molts encara avui no tenen nom, ni tomba, ni reconeixement.
Aquest episodi és per a ells.Perquè mentre hi hagi qui els busqui, la seva memòria no desapareixerà del tot.
Les illes d’Eivissa i Formentera tenen la paraula platja i festa lligades, però aquestes illes amaguen una història molt més rica i antiga.
En aquest episodi, descobrim la història d’Eivissa i Formentera, des dels seus pobladors antics fins a l’arribada dels pirates, passant per la seva identitat cultural, la seva naturalesa i com el turisme ha deixat una empremta que va molt més enllà de la festa.
Descobrim la història dels fars dels Països Catalans, uns guardians de la costa que han il·luminat navegants, vist naufragis, inspirat llegendes i, fins i tot, ajudat contrabandistes.
De la Costa Brava a Menorca, passant per Mallorca i València, un viatge per aquests fanals de pedra i llum que encara avui són molt més que boniques postals.